Quan es va saber que havien matat l’Antonella, una amiga la va voler recordar escrivint que la dona era “alegria, diversió i llum”. La família va explicar als mitjans del seu país natal que la violència d'ell cap a la dona va créixer arran d'un accident domèstic al pis on vivien en el qual la filla va patir unes cremades. La nena va tocar una tassa amb aigua calenta que el pare havia preparat per a un te, però l’home va culpar l’Antonella de l’incident.

Des d’aleshores el marit, que la maltractava, va accentuar el seu comportament violent fins al punt que a l'abril ella va demanar ajuda. L’Antonella va anar al grup feminista Punt Lila de Sant Pere de Terrassa, que la va acompanyar a presentar una denúncia a la comissaria dels Mossos. Després de l’assassinat, des de l’entitat van explicar que a la comissaria no havien volgut agafar la denúncia –almenys en quatre ocasions diferents–. Per aquesta negativa, van acabar a la policia municipal de Terrassa, on al final van poder presentar la denúncia per maltractament.

Això va derivar en una causa per violència verbal al jutjat de violència contra la dona de Terrassa. Però els Mossos no hi van veure risc i la Fiscalia es va oposar a una ordre d’allunyament. El jutge, que en paral·lel també tramitava el divorci de la parella, va argumentar que no tenia cap element per acordar una mesura de protecció a la dona i el forense tampoc va detectar res rellevant. La denúncia s’havia de resoldre en un judici a l’octubre en un jutjat penal, però va ser massa tard.

El 30 de juliol a la matinada es va viure el fatídic crim. L’home va matar l’Antonella i li va calar foc en un descampat de Sant Vicenç de Castellet, al Bages, on havia arribat amb un cotxe que a dins també portava la filla de 20 mesos de la parella. Van trobar el cadàver de la dona totalment calcinat en uns matolls i l’home va suïcidar-se uns metres més enllà.

La filla, amb la família

Quan van localitzar la nena a l’escena del crim, van veure que tenia cremades. Tot i que d’entrada es va pensar que podien ser pel foc que havia encès l’home, després es va saber que les cremades eren per l’accident d’uns mesos enrere. La nena, que havia quedat òrfena, va passar a ser tutelada per la Generalitat –a través de la DGAIA–, fins que els germans de l’Antonella van poder venir a Catalunya i, després d’un temps, van completar els tràmits per fer-se càrrec de l’Esmeralda, que ara viu a l’Argentina amb la família materna.

Tant el Punt Lila de Sant Pere de Terrassa com l’entorn de l’Antonella van criticar que la dona no rebés cap empara i hagués de viure sota el mateix sostre que l’home que la va acabar assassinant malgrat que no tenia cap familiar a prop que la pogués acollir. Ella, a diferència de la majoria de les víctimes mortals, havia volgut denunciar la violència però el sistema la va desprotegir.