Alla

48 anys - Porqueres

Pau Esparch

És probable que algú que s’havia aturat al Poste de Mata, la gasolinera de l’entrada de Banyoles, hagués intercanviat alguna paraula amb l’Alla, que hi havia treballat uns quants anys. Els que l’havien tractada la defineixen com una dona agradable, que sempre tenia un somriure a punt i molt treballadora. Feia més d’una dècada que vivia a Porqueres, al Pla de l’Estany. També havia estat a la fàbrica de llaminadures Haribo i durant un temps s’havia dedicat a netejar domicilis, una feina que l’havia fet coneguda.

“Era un sol. Sociable, xerraire i divertida. Podies trucar-la i de seguida estava per tu”, recorda la Kris, amb qui havien celebrat aniversaris plegades i havien compartit diverses festes. Nascuda a Letònia, l’Alla feia molt temps que havia deixat el seu país natal acompanyada de la seva germana i parlava el català com una més. Es relacionava amb els veïns de la zona de Porqueres on vivia i els botiguers la tenien fitxada com una clienta habitual.

L’Alla va començar a sortir amb un home fa quatre anys. Tot i que al principi ell semblava integrar-se a l’entorn d’ella, amb el temps va generar desconfiances. “Va anar-la apartant de les seves amistats”, explica la Kris, que va veure de primera mà com s’eixamplava la distància amb ella. No només va passar amb les amigues sinó també amb la família –la germana i la neboda vivien a la mateixa comarca que l’Alla.

"Va anar-la apartant de les seves amistats”

KrisAmiga de l'Alla

L’home, que tenia antecedents per furts i tràfic de drogues, acabava de complir una condemna que l’havia fet passar un temps a la presó. Ell no tenia feina i l’Alla era qui portava els diners a casa. Es van casar fa dos anys i vivien junts en un pis on l’home la va matar el 2 de juny, poques setmanes després que ella hagués celebrat els seus 48 anys. La va apunyalar i tot seguit va anar a la comissaria dels Mossos de Banyoles a entregar-se. L’endemà al matí, quan s’informava d’un assassinat masclista a Porqueres, la Kris va pensar en l’Alla i va desitjar que no fos ella, però al cap d’unes hores va confirmar el pitjor.

Una violència oculta

El crim va ser un sotrac i es va rebre amb molta tristesa al seu entorn. Malgrat que hi havia suspicàcies cap a l’home, els veïns no els havien vist barallant-se ni tampoc cap escena violenta. Després de l’assassinat va dir-se que l’Alla volia separar-se de l’home. Els serveis socials del municipi havien donat suport a la dona per trobar feina i per motius econòmics. L'Alla no havia manifestat al seu entorn que patís una situació de violència, ni hi havia denúncies prèvies contra el seu botxí, com passa amb tres quatres parts de les víctimes d'aquests crims.

Anterior

Pamela

Següent

Dary Luz

Inici