La Pilar, l’Alla, la Jordina, la Dary Luz, la Betty, l’Amal, la Lúcia, la Pamela, l’Antonella, el Leo i la Maria Isabel. Són els noms de les víctimes dels assassinats masclistes d’aquest any a Catalunya. La definició de víctima de la violència masclista és una qüestió pendent. Les estadístiques oficials encara diferencien entre les dones que han estat assassinades per la parella o l’exparella i a les quals han matat per raó de gènere però que no tenien una relació de parella amb el seu botxí: per exemple, les mares assassinades pels seus fills.

L’Institut Català de les Dones (ICD) fa aquest últim recompte més ampli i parla de 12 feminicidis aquest any i no 7 com recullen els Mossos, que només inclouen els assassinats en l'àmbit de la parella o l’exparella. En canvi, a l’ICD hi consten tots els assassinats de dones, adolescents, nenes i nens, tal com preveu l’actualització de la llei de violència masclista de Catalunya. Per això, un dels noms que inclou aquest reportatge és el Leo, el nen que va ser assassinat pel seu pare en un acte de revenja per fer mal a la mare. Qui queda fora d’aquesta crua estadística és la Yaiza, la nena de 4 anys que la seva mare va matar el 31 de maig a Sant Joan Despí per venjar-se del pare.

Vides truncades que no poden quedar només en una estadística. Les seves històries, que hem recollit acostant-nos a familiars, amics i persones que les van conèixer, no només són històries de vides arrabassades, sinó que volen convertir-se en un missatge contundent cap a les administracions perquè la lluita contra totes violències masclistes ha de ser una prioritat per a tots els governs.