La Lídia treballa darrere del taulell de Fusta’m al carrer Joaquín Costa, un dels principals eixos comercials del Raval. Mentre apuja la persiana del negoci —una acollidora botiga de mobles i decoració vintage— desitja amb entusiasme un bon dia a les veïnes que passen per davant de l'aparador arrossegant el carro de la compra. Un ritual que repeteix diàriament des de fa gairebé tretze anys. "La majoria dels comerciants del barri hem viscut una forta crisi econòmica, l'atemptat a la Rambla, el Procés, la pandèmia... I aquí seguim. Ens coneixem molt i fem molta pinya. Al Raval hi ha botigues molt locals, amb projectes molt interessants i personals i tenim una cohesió molt bona que és possible gràcies a l'Eix Comercial", assegura aquesta comerciant enamorada del dinamisme i la diversitat del ponent de Ciutat Vella. "Mai em vaig plantejar obrir un negoci a cap altra banda. El Raval és un barri molt ric en tots els àmbits i tothom pot venir i sentir-s'hi còmode. Està molt ben ubicat i pots anar caminant a un munt de llocs i gaudir de Barcelona".

La Lídia forma part del teixit de l'Eix comercial del Raval, una entitat sense ànim de lucre que aglutina un conjunt de comerços de tot el barri, dividit per diferents associacions, i coordina totes les demandes i propostes amb l'Ajuntament. Des del carrer Tallers fins a les Drassanes el formen comerços familiars i tradicionals que han sobreviscut als canvis, botigues especialitzades que són tot un referent a la ciutat i establiments de disseny que han col·locat al barri al capdavant de l'avantguarda i l'originalitat.

Pere Tordera

“Som la mateixa Barcelona”

Alguns comerciants com la propietària del Fusta'm lamenten la "falta de comunicació, d'iniciativa i de dinamisme" per part de les administracions locals. "Porto aquí des del 2010 i he fet moltíssimes trobades i reunions amb tota mena d'equips multidisciplinaris, i seguim igual. Amb traves administratives i multes per coses insignificants, com posar plantes o més llum al carrer. Estem al costat de Pelai, de la Rambla, del Macba, del CCCB, de la plaça Universitat, i alhora estem invisibilitzats. Amb l'Eix comercial hem treballat amb el districte durant molt de temps i molt intensament i encara no hem esbrinat què ens diferencia d'altres zones comercials de Barcelona. Per què no podem il·luminar més el carrer, netejar els grafitis o estudiar algun sistema perquè el barri no estigui tan brut? Per què això no passa en altres carres de la ciutat? Som la mateixa Barcelona", lamenta la Lídia, que reivindica la importància de potenciar els comerços locals per guanyar seguretat. "En un barri tan vulnerable com aquest és imprescindible potenciar el consum. Sense comerç, el barri no tindria vida". I després d'una pausa, bromeja: "Però prou de laments, que al Raval també tenim moltíssimes coses positives, eh?"

Orgull ravaler

I precisament per potenciar els atributs del barri i els seus comerços la Lídia i la fotògrafa Maria Dias van impulsar el projecte Raval West (@ravalwest), que fa lluir a les xarxes l'orgull de barri. "Volíem donar una visió a tothom que vulgui del que realment som. És espontani, divers, trapella. És diferent". La iniciativa és una cartera d'establiments del carrer Joaquín Costa per descobrir on anar a fer un cafè, anar a dinar o a comprar alguna cosa. Des de la Ferreteria Vert, capitanejada pel Santi; a la botiga-taller Novedades de la María del Mar o al clàssic Casa Almirall amb en Pere Pina al capdavant des de l'any 1977, on gaudir d'un bon vermut i uns bunyols de bacallà per llepar-se'n els dits.