Des que va arribar a Barcelona, l'Akisha Ángeles, de 17 anys, sempre ha viscut al Raval, primer en un pis de lloguer del carrer Hospital i després en altres habitatges de diferents punts del barri. "Hem canviat bastant de casa a causa de la pujada constant dels preus de lloguer", explica l'Akisha, que és una dels 21 joves que ha donat el seu testimoni en el llibre Històries del Raval. Noves veus adolescents de Barcelona (Blackie Books).

Va arribar amb només quatre anys. El seu pare feia un temps que treballava a Barcelona perquè al seu país, les Filipines, els salaris eren molt baixos. Quan va tenir els recursos suficients va portar la família cap aquí, la seva dona i dues filles, que vivien en un poble a prop de Manila. De seguida, recorda, va començar aprendre castellà i a l'escola el català.

"La veritat és que si no fos pels vídeos que tenim i les fotografies, no recordaria la meva vida a les Filipines", admet l'Akisha, que ha tornat al seu país d'origen en dues ocasions a visitar la família, que treballa al camp collint blat de moro. De les Filipines la sorprèn, a banda del menjar i la manera de viure diferent, l'elevada competitivitat en les notes escolars.

El Raval també ha sigut l'escenari de tota la seva trajectòria educativa. La primària la va estudiar a l'Escola Milà i Fontanals, i l'educació secundària obligatòria a l'Institut Miquel Tarradell. Ara, amb 17 anys, està cursant un cicle de formació en animació 3D a l'escola d'art i disseny Deià. "Al principi volia estudiar tecnologia o alguna enginyeria, però em van animar a endinsar-me en el món de l'animació perquè sempre m'ha interessat l'art i, en concret, el dibuix", explica.

Qualifica el Raval com un barri viu i amb molta més multiculturalitat que la resta de la ciutat, i això assegura que és precisament el que més li agrada. "Tot i que m'atrau la tranquil·litat d'altres zones de la ciutat, no la canviaria pel bullici del Raval", relata. Ara bé, en els últims anys sí que ha detectat que coneguts seus han començat a tenir problemes per fer front als preus dels lloguers i que algun d'ells fins i tot ha hagut d'afrontar un desnonament. "No sé si a la resta de barris està passant el mateix, perquè sempre he viscut aquí i per a mi aquesta és la normalitat", relata. Pel que fa a la inseguretat que s'ha posat en el punt de mira en els últims anys, l'Akisha admet que sent certa por quan passeja de nit i que quan ho fa sol anar acompanyada d'altres persones. Tot i així, deixa clar que mai ha tingut cap ensurt, a banda d'una ocasió en què li van intentar robar el mòbil.

Amistats multiculturals

Gran part dels seus amics són filipins. De fet, el Raval és una de les zones de la ciutat amb una comunitat més important de les Filipines. "Ens entenem millor", reconeix, però també té amistats de Bangladesh o el Pakistan. A l'escola d'art on va ara, explica, hi ha més alumnes nascuts aquí, amb els quals també té una bona sintonia. "Estem en un moment en què gràcies a internet i les xarxes socials podem parlar amb gent de qualsevol punt del món, i això fa que els joves tinguem interioritzada aquesta multiculturalitat sense que suposi un problema", argumenta.

A diferència d'ella, a la seva germana, de 20 anys, sí que li agradaria viure en un altre barri, com l'Eixample, i de fet els seus pares, quan han fet algun canvi de pis, han mirat altres zones, tot i que al final s'han quedat al Raval. "El que ells volen és que estiguem tots junts i bé, i deixen en un segon terme la ubicació", puntualitza.

L'Akisha té nombrosos somnis de futur. Li agradaria viure en diferents països europeus i té especial predilecció pel Regne Unit i els països nòrdics. Quan se li pregunta com es veu d'aquí deu anys, també ho té clar: "M'agradaria treballar en animació i tenir un pis propi: el Raval m'agrada, però la zona d'Arc de Triomf també", diu amb un somriure.