"El millor del Raval és la seva gent. La capacitat d’organitzar-se que té: en un altre barri segurament no s’hauria aconseguit que la Capella de la Misericòrdia fos per al nou CAP del Raval Nord i no per al Macba. I també, la manera com els veïns ens cuidem i ens coneixem". Carmela Torró (Ontinyent, País Valencià, 1972) es va instal·lar al Raval ara fa deu anys perquè la van atraure la seva diversitat i la situació al rovell de l’ou de la ciutat i perquè la seva parella ja vivia i treballava al barri. Abans, ella havia viscut en altres zones de Barcelona, on va arribar amb 18 anys per estudiar Arquitectura. Va passar pel nucli antic de Sarrià o per Gràcia, per exemple, però fins ara diu que no havia trobat un lloc que se sentís seu. El Raval, sí.

Avui, que viu i treballa al barri, continua convençuda d’aquella decisió, tot i que admet que viure al Raval no és fàcil. I alerta que veu perillar la diversitat que la va atreure fa uns anys. Tant des del punt de vista comercial, amb botigues de tota la vida que tanquen engolides per un "monocultiu" que en funció del carrer és de fruiteries i carnisseries o de fundes de mòbils. Com del teixit veïnal, amb cada cop més veïns de tota la vida que decideixen fer les maletes, i col·lectius que viuen més separats els uns dels altres en funció de la nacionalitat. "És com si cada vegada hi hagués menys barreja i més coses genuïnes que es van perdent. Hem vist tancar la pastisseria de la plaça del Pedró, la xarcuteria del carrer Sant Antoni Abat…", radiografia.

La seva gran queixa, com a presidenta de la Xarxa Veïnal del Raval, és que sembla que hi ha problemes que si es donen al Raval no són tan greus com si passen en altres zones de la ciutat. Com si el llindar de permissivitat fos molt més alt aquí en temes com l’incivisme, la delinqüència o la brutícia. A vegades, diu, passen coses a quatre carrers del Raval, o a tocar mateix del barri, i se solucionen molt més ràpid que si passen dins de les fronteres del Raval. L’exemple: l’anomenat mercat de la misèria, que ella prefereix anomenar mercat improvisat, i que va acabar amb una patrulla de la Guàrdia Urbana instal·lada 24 hores a la ronda Sant Antoni i, en canvi, es va tolerar més quan quedava amagat als carrers i places del Raval. Ella, però, remarca que la solució a aquesta problemàtica ha de ser social i no policial. I avisa que situacions com aquesta a vegades porten associat un discurs amb tics racistes o a ser "l'excusa" perquè ara hi hagi algunes persones que prefereixin reobrir la ronda Sant Antoni al trànsit, quan fa quasi 15 anys que no en té.

"Durant tot l’estiu aquest espai ha estat molt ple de famílies amb nens del Raval que no tenen massa llocs on trobar-se i jugar i em sembla bèstia que es pensi que millor que hi passi el trànsit. És un discurs que fa una mica de por", defensa. I recorda que el barri del Raval és el que té una proporció més baixa d’espai lliure per habitant i que per això ara també hi ha un conglomerat divers d’entitats que fa pinya per demanar que l’ampliació del Macba no suposi perdre metres quadrats a la plaça dels Àngels.

Un mirall de com està Barcelona

"La percepció veïnal, que no crec que sigui només una percepció, és que aquí hi ha problemes que no serien tan difícils de solucionar, però com que passen al Raval, doncs no semblen tan greus. Penso en les sancions als patinets que circulen per on no poden o com no toca o a qui llença les escombraries fora de lloc, siguin veïns o comerços, o fa soroll de matinada. A vegades, sembla que no hi hagi una voluntat d’agafar el toro per les banyes. No s’està cuidant prou el Raval. I això és molt perillós perquè no tenir cura d’un barri tan delicat és posar les coses massa fàcils al discurs de l’extrema dreta", avisa.

Ella ha viscut aquesta sensació de desemparament ara fa poc en primera persona. Quan ja donaven per encarat el problema de l'ocupació de pisos buits per muntar-hi narcopisos, a la seva finca s'acaben de trobar que hi han tornat a ocupar els pisos que van ser desallotjats i retornats al BBVA el 2020. I ara viu com una galleda d'aigua freda que la situació pugui tornar on era: "La culpa de tot això és l'existència de pisos buits en mans de grans tenidors a qui l'administració no obliga a donar-los un ús". Però també continuen enquistats, diu, problemes com el de la brutícia: "Sabem que passen sovint a netejar, però la brutícia reapareix al cap de pocs minuts. No demanem més intensitat de neteja, sinó campanyes de conscienciació i multes a qui no fa les coses bé, que es tingui cura del Raval. És un mirall de com està Barcelona".