"Aquí hi ha molts avantatges. La tranquil·litat, la seguretat... No tenim clau de casa, deixes el cotxe engegat... A Qatar la gent és feliç", deia Xavi Hernández quan va concedir una entrevista a l’ARA l’any 2019. Un any abans, el terrassenc s’havia convertit en el primer ambaixador global del Mundial de Qatar. Després arribarien altres futbolistes de renom com el brasiler Cafú, l’australià Tim Cahill i altres exjugadors del Barça com Samuel Eto’o i Ronald de Boer. “El futbol és una de les eines més grans per a la inclusió social del món. El camp de futbol reuneix persones de diferents cultures. Connecta persones que parlen diferents idiomes; es troben al terreny de joc, se saluden i riuen junts. Crec que el llegat que deixarà la Copa del Món de Qatar no és només per a la seva pròpia nació, sinó també per a persones de tot el món", defensa Cafú.

Per promocionar el Mundial, Qatar ha fet servir la imatge de grans futbolistes del passat, tal com han fet els anteriors tornejos. A part dels ambaixadors globals, també hi ha els regionals, futbolistes de països àrabs com l’exjugador egipci Mohamed Aboutrika, un dels millors jugadors africans de la història, que ha viscut uns quants anys a Qatar des que va marxar d’Egipte perseguit per les autoritats, ja que havia estat opositor al règim de Hosni Mubarak i havia donat suport als Germans Musulmans, organització islamista que comptava amb el suport del govern de Doha. Xavi va ser fitxat per l’Al-Sadd, el club més popular del país, que li va oferir un contracte on també anava inclòs promocionar el Mundial. Xavi, de fet, serà a Qatar per veure'l en directe.

El català ha estat la gran cara internacional per projectar una imatge moderna de Qatar, estat on també va viure breument en el seu moment Pep Guardiola. El vallesà va ser designat com a primer ambaixador global de Qatar 2022 pel Comitè Suprem d'Execució i Llegat, per tal de “generar un canvi social al país, unir les persones, acabar amb els estereotips i enderrocar les barreres socials”. El periodista i documentalista Benjamin Best, un dels experts a la zona, explica: "Forma part de l'estratègia del govern qatarià per guanyar influència política. Busquen celebrar grans esdeveniments esportius, cridar l’atenció i netejar la imatge del seu país. Per això utilitzen cares famoses". De fet, Qatar, tal com han fet els seus estats veïns, també s’ha fet un fart de convidar grans estrelles de la música perquè facin concerts a l'emirat i participin en els seus festivals.

Si Xavi ha estat el gran ambaixador del Mundial, el 2021 qui va acceptar ser una de les cares per promocionar el país en general, més enllà de l’esport, per tal d’atraure-hi turistes i treballadors, és David Beckham. L’exjugador del Manchester United, ara president de l’Inter de Miami de la lliga dels Estats Units, va signar un contracte de 10 anys per promocionar el país a canvi de 175 milions d’euros. Beckham ha estat molt criticat per aquest fet al Regne Unit. Ell s’ha defensat afirmant que «els canvis arriben de mica en mica, i entre el Mundial i els debats que es generen, la situació anirà millorant».

L’aposta de Qatar per l’esport va començar fa dècades, fins i tot abans de saber que seria seu del Mundial. Ja l’any 2003 el ministeri d’Esports va donar a cada equip de futbol de la lliga local 10 milions d’euros anuals que podien invertir fitxant un jugador estranger famós. Els primers que hi van arribar per jugar breument al final de les seves carreres van ser precisament Pep Guardiola, així com l’argentí Gabriel Omar Batistuta.  Guardiola, que va jugar dos anys a l’Al Ahli, afirma: "Viure dos anys allà va ajudar-me a entendre les diferències religioses i culturals. Tinc molt bon record d’aquells dos anys. Qatar és el país del món islàmic més obert i occidental, un lloc molt segur". Segons agències que controlen les llibertats als diferents països del món, Guardiola té part de raó, ja que Qatar supera els seus veïns en drets fonamentals. Per exemple, té certa separació de poders. Ara, tots els experts no dubten en definir l’emirat com una dictadura absolutista. En els darrers anys altres jugadors que han acceptat jugar a Qatar són Mario Manduzkic, Santi Cazorla, James Rodriguez, Samuel Eto’o i Marcel Desailly.

També Sandro Rosell, expresident del Barça, va fer negocis a Qatar ajudant en l’organització el 2004 de l’acadèmia Aspire, un dels grans projectes locals per donar estudis a joves talents futbolistes. Aspire ha obert seus en diferents països del món per detectar joves jugadors del Tercer Món amb potencial per triomfar, als quals ofereixen la nacionalitat del Qatar, pràctica que l’emirat també ha seguit en altres esports per tenir esportistes de primer nivell. Xavi Hernández ha estat un dels ambaixadors d’Aspire.

Xavi aixecant la copa de Qatar quan jugava a l'Al-Sadd.Neville Hopwood / Getty