L’any 2016 la Federació Internacional de Futbol (FIFA) va escollir el seu nou president, Gianni Infantino, després d’una sèrie d’escàndols que havien provocat la caiguda de l’anterior mandatari, el també suís Joseph Blatter. "No es pot entendre el que va passar sense parlar dels Mundials de Rússia i Qatar. Quan l’any 2010 la FIFA va escollir Rússia com a seu del Mundial del 2018 i Qatar per al 2022, ho va fer declinant altres candidatures, com una de britànica i una dels Estats Units, on això no va agradar gens. Als Estats Units es va començar a investigar i fer pressió sobre els grans ens que controlen l’esport mundial, la FIFA i el Comitè Olímpic Internacional. Les investigacions van concloure que era fàcil subornar les persones que decideixen on es fan els Jocs Olímpics o els Mundials. Els casos de corrupció que es van anar descobrint van fer caure Blatter. I això va obrir les portes a Infantino", deia a l’ARA el periodista britànic Andrew Jennings, que va estudiar la corrupció a la FIFA abans de la seva mort fa pocs mesos.
Amb nacionalitat suïssa i italiana, Gianni Infantino (Brig, Suïssa, 23 de març del 1970) va estudiar dret a la Universitat de Friburg. Es va incorporar a la UEFA l'agost del 2000 per fer feines relacionades amb assumptes jurídics, comercials i professionals. Fill d'immigrants italians que van fer fortuna al sud de Suïssa, Infantino és un advocat de professió que va entrar a la UEFA l'any 2000 recomanat per les lligues a les quals havia ajudat. Ràpidament, va arribar a secretari general de la FIFA. Va ser-ne elegit president el 2016 imposant-se al xeic de Bahrain Al-Khalifa, que va atribuir a Qatar la seva derrota, ja que les famílies reials de Bahrain i Qatar porten més de dos segles enemistades.
Gianni Infantino amb Xavi, actual entrenador del Barça, l'any 2017 després de la Supercopa de Qatar.Neville Hopwood / Getty Images
"Joseph Blatter no volia el Mundial a Qatar. No li agradava el calendari que comportava, però no va poder controlar el sistema que ell mateix havia protegit, on tothom pot aconseguir guanyar vots a canvi de prometre favors, com va fer Qatar prometent a federacions de països pobres que els faria estadis o acadèmies. Quan Blatter cau, Qatar va saber mantenir una bona relació amb Infantino, que va entendre que no podia fer res per aturar l’arribada de diners del Golf Pèrsic. Així, en lloc d’oposar-s’hi, ha après a conviure amb ells", deia Jennings. Aquesta darrera setmana, de fet, el suís va enviar una carta a totes les federacions que participen en aquest Mundial del Qatar on els recorda: "Al Mundial cal centrar-se només en el futbol. No permetin que el futbol es vegi arrossegat a totes les batalles ideològiques o polítiques que hi ha. Una de les grans fortaleses del món és la seva diversitat". "Cap poble, cultura o nació és millor que un altre", va afegir, i va destacar que el "respecte mutu i la no discriminació són valors fonamentals del futbol". Organitzacions com Amnistia Internacional ja han qüestionat Infantino dient-li que no pot mirar cap a una altra banda en qüestions relacionades amb els drets humans.
Infantino té la missió de modernitzar la FIFA i intentar que millori la seva imatge, tacada després de dècades d’escàndols i processos per elegir les seus de Mundials amb possibles compres de vots, com va passar amb Alemanya el 2006, Rússia o Qatar. Les seves promeses electorals quan va ser reelegit va ser apostar per un futbol més divers, potenciar el futbol femení i donar més pes al futbol d’altres continents, unes apostes que, segons experts com Jennings, "no deixen de ser una manera de fer que tot estigui canviant perquè no canviï res". "Al final, com sempre passa al món –assegura el periodista britànic–, els rics es fan més rics. El Mundial cada cop mou més diners i els països rics guanyen més". Infantino, que defensa públicament que cal un futbol global obert a tothom, presidirà un torneig que els deixarà a la FIFA 5.745 milions d’euros de beneficis.
“Cap poble, cultura o nació és millor que un altre. Al Mundial cal centrar-se només en el futbol” ha demanat Infantino
Una copa elitista, ja que a l'organitzar-se en un país petit on tot és car molts aficionats no hi han pogut anar. Els que hi aniran o bé tenen un alt poder adquisitiu o bé només s’hi podran estar dos dies. L’esport més global s’ha convertit en un producte de luxe, però el 95% de les entrades ja s’han venut, especialment a Qatar (gairebé un milió) però també en estats veïns amb els quals Qatar no manté bones relacions, com l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs Units, països que van arribar a fer un bloqueig per terra, mar i aire per intentar ofegar l’economia del Qatar fa anys, sense sortir-se'n. Un dels dubtes, com deia el jugador anglès Harry Kane, serà "veure si és un Mundial amb aroma de Mundial". "A diferència dels altres Mundials, ¿hi podrem veure imatges de milers d’aficionats al carrer junts de festa?", es pregunta Kane.
