Malcolm Bidali va arribar a Qatar el 2016. “Sabia que el Mundial de futbol significava que buscaven treballadors. Era una oportunitat per poder estalviar”. Nascut a Kènia, Bidali va treballar com a guarda de seguretat en diferents obres relacionades amb el torneig. Després d’un any, va tornar a casa, on va utilitzar els diners guanyats per obrir un negoci que no va funcionar, així que va tornar a Qatar el 2018 per treballar com a guarda de seguretat a l’empresa de construcció GSS Certis International. “Tocava treballar 12 hores cada dia. Ja sabeu com és el clima a Qatar. I no sempre tenies espais amb condicions per lluitar contra la calor, era horrible”, recorda. A Qatar, els sindicats no estan permesos. Així que lluitar per millorar les condicions de feina acostuma a ser molt complicat, sobretot quan bona part de les empreses tenen capital estatal. “Tot el que vaig viure va frustrar-me tant, que vaig decidir començar a lluitar. I per fer-ho vaig crear un blog”, diu. A través d’una organització anomenada Migrant Rights, va crear un perfil anònim a les xarxes anomenat Noah per anar explicant tot el que estava vivint. “Van dir-me que les autoritats locals explicaven a l’estranger que estaven millorant molt les condicions de treball, però jo no veia millores. I si et queixaves era pitjor, et podies quedar sense feina, sense sou i ja no podies tornar a entrar a Qatar. Cal entendre que la major part de la gent prové de països tan pobres, que prefereixen aguantar de tot per quatre dòlars que no pas plantar cara”, raona el Malcolm, que va dedicar el seu primer text a explicar com era viure als pisos destinats als treballadors immigrants. “Hi ha un lavabo per a 54 persones. Les habitacions són molt petites i plenes de lliteres per posar 10 persones en un espai de 16 metres quadrats. No hi ha espai, està tot brut. Trobes companys dormint en lliteres en qualsevol lloc”.

Les paraules que escrivia aquell tal Noah van preocupar les autoritats locals. I el Malcolm va acabar a la presó. “Com? Doncs suposo que les autoritats van fer servir algun tipus de sistema informàtic per descobrir qui era. Mètodes que serien il·legals en qualsevol lloc”, es queixa el kenià, que en un altre dels seus textos va criticar la mare de l’actual emir, la senyora Mozah al-Thani, actual presidenta de Qatar Foundation, l’organització destinada a promoure els drets i l’educació que va ser patrocinador del Barça en el seu moment. Malgrat que oficialment Mozah al-Thani afirmava que respectaven els drets dels treballadors de la fundació, aplicant les noves lleis creades el 2021 per complir els horaris i els salaris mínims, Bidali va constatar que el feien treballar en instal·lacions de la fundació sense que els seus drets fossin respectats. En un altre text explicava com els guardes de seguretat d’unes instal·lacions van ser obligats a estar cinc hores drets al sol, a 50 graus, per la visita de membres de la família reial. “Dues hores abans de l’arribada ja ens tenien allà passant calor”, va explicar. Les queixes que van provocar els seus textos van permetre que en treballs de seguretat Qatar decidís que es prohibia treballar a l’exterior quan el termòmetre supera els 50 graus. Poc després d’aquest text, el 4 de maig del 2021, Bidali era detingut després de patir un atac de suplantació d'identitat que va permetre a les autoritats locals saber la seva ID i la seva localització. Diferents organitzacions internacionals van considerar que l’atac de suplantació digital l’havien fet les autoritats per saber qui era i poder detenir-lo després acusant-lo “de delictes relatius a pagaments rebuts d'un agent estranger per crear i distribuir desinformació dins de l'estat de Qatar” gràcies a una llei creada el 2021 amb penes màximes de cinc anys de presó. Bidali va estar detingut 10 dies sense que la policia de Qatar ho fes públic. Finalment, va poder parlar per telèfon amb la seva mare i l’ambaixador de Kènia. L’organització Human Rights Watch va posar-li un advocat que explicaria que no hi havia “cap prova” que estigués “detingut per una cosa que no fos la seva legítima defensa dels drets humans: per exercir la llibertat d'expressió i destacar el tracte que Qatar dona als treballadors migrants”. Bidali va ser alliberat després de dues setmanes, però sense poder deixar Qatar. Després de dos mesos, el van condemnar a pagar 5.000 euros i li van donar permís per sortir del país, tot i que el procés no s’havia tancat formalment. “Vaig marxar molt trist, ja que sabia que darrere meu quedaven altres treballadors que portaven tres anys treballant i encara no havien ni rebut el contracte”. Bidali continua treballant pels drets dels treballadors, ara des de Kènia. “Sap greu que aquest Mundial s’hagi fet gràcies a la suor de tanta gent a qui no han respectat. M’emporto per sempre imatges que no hauria volgut veure. No és just tractar la gent així”.