Per entendre les condicions de treball de Qatar cal conèixer la kafala, un sistema “de patrocini” segons el qual una empresa o un treballador contracta un treballador i el deixa sense gaires drets laborals. Rum Chambra Sing, de Bangladesh, va ser un dels obrers que van morir per un problema cardíac quan treballava en una estació de transport per portar la gent a l’estadi Education City. “Treballava moltes hores al sol, a vegades amb temperatures de més de 50 graus, sense dies de descans. Quan va demanar tornar a casa es va trobar dificultats, no tenia el passaport, no podia fer res”, es queixa el seu germà, el Hamid. Malgrat que kafala vol dir en àrab “garanties”, aquest sistema que també existeix en altres estats de la regió implica un contracte segons el qual el treballador no pot queixar-se ni aconseguir millores, no té horaris laborals definits i li poden amagar el passaport. “El meu germà va marxar per guanyar diners per a la família, els seus fills i la seva dona. Ho veia com una oportunitat, però sempre que parlàvem amb ell ens deia que era massa dur, especialment pel clima i les hores. L’alimentació era correcta, però vivia amb un munt de compatriotes en un apartament molt petit i brut”, diu el seu germà. El cos de Rum Chambra Sing va trigar més de sis mesos a arribar a casa. I la família, malgrat posar-se en mans d’Amnistia Internacional, no va aconseguir cobrar cap compensació del govern qatarià, que ja el 2013 va rebre les primeres queixes per la manca de drets dels treballadors. Llavors, de fet, es va arribar a tractar en una reunió de la FIFA la possibilitat de deixar Qatar sense Mundial si no milloraven les condicions dels treballadors, fet que el govern de Doha va anunciar el 2017 després de mesos de pressió internacional. Els canvis que el govern va aprovar el 2017, de fet, se centraven en garantir que els treballadors podrien tenir un límit d’hores de treball determinat sota el sol, més temps de descans i trencar el seu contracte i tornar a casa sempre que volguessin, però la família de Chambra Sing considera que no sempre es van complir, aquestes promeses. “Ell va morir el 2019, i no el deixaven tornar ni marxar. Va aconseguir recuperar el passaport, però li deien que el farien fora del país sense cobrar els diners que havia de cobrar si es queixava”, diu el germà. Qatar, per evitar que la seva imatge quedi tacada, ha arribat a detenir periodistes, com un equip de la televisió de Noruega, si s’acostaven a les obres dels estadis, i va implementar una llei que permet detenir o multar amb 25.000 dòlars a qui “menteixi” sobre les condicions dels treballadors, que solen cobrar salaris mensuals que van dels 200 als 700 euros, en funció de les tasques que fan. Aquest agost les xarxes socials van permetre saber que milers de treballadors s’havien manifestat davant de les oficines de l’empresa de construcció Al Bandary reclamant que fa mesos que no cobren. La premsa local ho va amagar.
L'estadi de Lusail, un dels nous recintes de l'estat, on haurien mort més de 40 obrers.Simon Holmes / Getty Images