"Sap greu veure com tan pocs jugadors han alçat la veu contra el Mundial", diu Magda Eriksson. Internacional amb la selecció sueca i una de les grans estrelles del Chelsea. Eriksson intenta recordar companys de feina que hagin estat obertament crítics amb el Mundial de Qatar. "A Alemanya, prou bé. Noruega va sortir a jugar un partit de classificació amb una samarreta que reclamava respectar els drets humans, però no s’ha classificat per al Mundial. De Suècia n'estic orgullosa perquè la pressió dels aficionats i els clubs va aconseguir que la selecció masculina no anés a fer una estada d’entrenaments a Qatar", recorda. "A Anglaterra he vist alguns jugadors que admeten no sentir-se còmodes amb el Mundial, però amb la boca petita. Gareth Southgate, el seleccionador, va dir que li semblava malament com es tracta la gent a Qatar però després va deixar anar que els obrers que han estat explotats als estadis volen que es faci el Mundial", afegeix. "Jo, com a dona homosexual, no em sento benvinguda a Qatar. Per quina raó hi hauria d’anar? Si aquest és l’esport més global, el Mundial s'hauria de fer en un lloc on tothom sigui benvingut", afegeix. "Ja sabem que és un Mundial masculí i que, per tant, a les dones ens toca ser protagonistes quan es juga el nostre Mundial. Però ja no es tracta d’esperar que una dona pugui ser la directora del torneig o dirigir mitjans de comunicació. Del que es tracta és d'esperar que es faci el torneig en un lloc on la dona no sigui enviada a la presó per un adulteri o no necessiti del permís del pare per fer de tot". Eriksson ha llegit molt sobre el tema en els últims  mesos. "Vaig mostrar-me crítica amb el torneig ja des de l’inici, però he volgut conèixer bé les diferències entre els països. Veure que hi ha països on, esclar, les coses encara estan pitjor. Però tenim informes d’experts que demostren que a les dones del Qatar els demanen el permís patern per casar-se, per anar a estudiar a l’estranger, per accedir a feines... Si es produeix un divorci, els nens sempre aniran amb el pare, evidentment. Molt poques dones han pogut arribar a càrrecs públics. Hi ha una cultura masclista de sempre, cosa que redueix el paper de les dones al Mundial a les cantants que actuaran a la inauguració", es queixa. El nom més destacat d’una dona al Mundial és segurament el de l’arquitecta britànica nascuda a Bagdad Zaha Hadid, que ha dissenyat un estadi de la cita mundialista abans de morir de malaltia el 2016. Algunes dones membres de la família reial Al-Thani tenen càrrec, com dirigir la Qatar Foundation.

"M’esperava més dels jugadors. Estic decebuda amb els jugadors suecs. No esperava que tots fessin un pas endavant, però una mica més de crítica, sí. Potser és perquè les dones que som futbolistes som més crítiques, ja que des de sempre ens fan preguntes sobre els nostres drets i hem après a ser valentes quan parlem", diu. La selecció australiana masculina sí que va fer un comunicat reclamant a Qatar que millori els drets humans. El jugador alemany Joshua Kimmich ha dit: "No m’agrada jugar en un país on et poden enviar a la presó per ser homosexual, on les dones no tenen els mateixos drets. És una vergonya". Kimmich, però, anirà a jugar el torneig per defensar una selecció alemanya que ha estat de les poques que s’ha posicionat obertament contra un Mundial a Qatar. També les aficionades de clubs com el Bayern o el Borussia de Dortmund han reclamat boicotejar la cita mundialista.

Segons les lleis de Qatar, les dones han d'obtenir el permís dels seus marits o pares a l’hora de casar-se, independentment de l'edat o del seu estat civil anterior, ja que existeix la poligàmia. La llei del Qatar permet als homes casar-se amb un màxim de quatre dones, sense que sigui necessari el permís de cap d’elles. Un cop una dona s'ha casat, serà considerada "desobedient” si no obté el permís del seu marit abans de treballar o viatjar a l’estranger. També la llei la considera desobedient si es nega a mantenir relacions sexuals sense un justificant mèdic, per exemple. A més, les dones no poden ser tutores principals dels seus fills o filles en cap moment. No tenen autoritat per prendre decisions independents respecte als documents, els negocis o els viatges dels seus fills. De fet, en cas d’un matrimoni en què el pare mor per malaltia, serà l’estat qui s’encarregarà de la custòdia dels nens, en lloc de donar-la a la mare, ja que no es permet que una dona sola s’encarregui de les criatures. A diferència d’altres països de la zona, fa anys que les dones de Qatar sí que poden conduir. També poden votar en unes eleccions en què no hi ha partits polítics i només s'elegeixen els representants d'una cambra amb poc poder i amb la presència de poques dones.

Eriksson, al mig, amb Millie Bright aixecant la copa anglesaRichard Heathcote / Getty