Nascut en un barri modest de Rosario, a l’Argentina, Lionel Messi és el futbolista més famós del món. L’exjugador del Barça arriba a Qatar per participar en el seu cinquè Mundial, després de debutar el 2006, quan era un adolescent, a la fase final d’Alemanya. El 2014, en l’edició jugada al Brasil, Messi va quedar-se a un pam de tocar el cel, quan els argentins van perdre la final contra Alemanya a l’estadi de Maracanà de Rio de Janeiro. No hi ha res que desitgi més que guanyar el Mundial. “Ha estat sempre el meu somni. Guanyar-lo ho significaria tot per a un argentí”, sol explicar l’actual jugador del PSG. Els argentins són uns dels grans favorits per guanyar el que seria el seu tercer Mundial, després dels del 1978 i el 1986, juntament amb la selecció que més cops ha alçat la copa, el Brasil, amb cinc títols. França, la vigent campiona, també aspira a guanyar malgrat patir moltes lesions, amb Anglaterra, Espanya o Alemanya per darrere.

El Mundial de futbol és l’espectacle esportiu més seguit del planeta. La final d’ara fa quatre anys entre França i Croàcia va ser seguida, segons dades de la FIFA, pel 50% de la població mundial de més de quatre anys, uns 3.572 milions de persones. Històricament, el Mundial sempre ha estat un duel entre les seleccions d’Europa i les de l’Amèrica del Sud. Els europeus han guanyat 12 cops (Alemanya i Itàlia, quatre cops; França, dos, i Espanya i Anglaterra, un) i els sud-americans 9 (els cinc del Brasil, dos de l’Argentina i dos de l’Uruguai). De fet, cap equip d’una regió diferent ni tan sols ha arribat a la final. Només els Estats Units el 1930 i Corea del Sud el 2002 van aconseguir ser semifinalistes. L’impacte de les competicions de clubs d’Europa i el seguiment global d’un torneig que enguany aplega 32 seleccions (una xifra que s’elevarà a 48 en la pròxima edició) converteix jugadors com Messi en icones globals. De fet, aquest any l’argentí continua sent l’esportista més ben pagat del món, segons l’estudi que publica cada any la revista Forbes, amb uns guanys estimats de 130 milions de dòlars entre l'1 de maig del 2021 i l'1 de maig del 2022, sense tenir en compte impostos. El futbolista, de 34 anys, torna a ser el jugador amb més ingressos després que el 2021 qui més va guanyar fos l'irlandès Conor McGregor, figura de les arts marcials mixtes. Aquest 2022 només tres esportistes han guanyat més de 100 milions de dòlars: Messi, el jugador de bàsquet nord-americà LeBron James i un altre jugador que serà al Mundial, el portuguès Cristiano Ronaldo. Tant Messi com Cristiano han fet en el passat campanyes de publicitat per atreure turisme a Qatar. En l’últim any Messi també ho ha fet amb l’Aràbia Saudita.

Messi aixecant la Copa Amèrica guanyada amb la selecció argentina el 2021.Amanda Perobelli / REUTERS

Els jugadors, sempre al centre de l’espectacle, han vist com cada any els seus ingressos han anat creixent. I com cada cop una mitjana més alta dels jugadors que participen en un Mundial juguen a Europa, on es concentraran més del 75% dels futbolistes de la present edició del torneig. El futbol s’ha convertit en una gran plataforma social que permet que joves de barris pobres de Rosario, Funchal, París, Rio de Janeiro o Londres aconsegueixin convertir-se en estrelles mediàtiques. El Mundial de Qatar entronitzarà una nova selecció i nous herois, amb noms joves intentant ocupar el lloc de les velles estrelles que s’haurien d’acomiadar d’un Mundial ara, ja que Cristiano té 37 anys i Messi 35. De moment, el Brasil i l’Argentina, que ja van enfrontar-se en l’última final de la Copa Amèrica amb triomf argentí, aspiren a aconseguir que el títol torni a l’Amèrica del Sud per primer cop des de l’any 2002, ja que les quatre últimes edicions les han guanyat seleccions europees. La vigent campiona d’Europa, per cert, és la gran absència del torneig: Itàlia. Un torneig en què l’única selecció debutant és precisament, l’amfitriona, Qatar, tot i que alguna, com el País de Gal·les, no hi participava des de l’any 1958.

En total, 13 de les 32 seleccions són europees (Alemanya, Anglaterra, Bèlgica, Croàcia, Dinamarca, Espanya, França, els Països Baixos, el País de Gal·les, Polònia, Portugal, Sèrbia i Suïssa), cinc són asiàtiques (l’amfitriona Qatar, que no ha jugat la fase de classificació, a més de l’Aràbia Saudita, el Japó, Corea del Sud i l’Iran), una prové d’Oceania (Austràlia, tot i que competeix dins de la Confederació Asiàtica), cinc són africanes (el Marroc, el Senegal, Ghana, el Camerun i Tunis), quatre de l’Amèrica del Sud (el Brasil, l’Argentina, l’Uruguai i l’Equador) i quatre més de la Concafaf, la federació que aplega equips de Nord-amèrica, el Carib i Centreamèrica (els Estats Units, el Canadà, Mèxic i Costa Rica).