Khalid Salman, que va ser internacional amb la selecció de futbol qatariana, és un dels ambaixadors del torneig. Preguntat pocs dies abans de l’inici de la competició pels drets de les persones LGTBI+, va respondre: “Han de respectar els nostres costums i tradicions, són persones que tenen una malaltia”. Josh Cavallo, australià, també és futbolista, en aquest cas en actiu. “Si m’haguessin convocat per jugar el Mundial hauria dit que no, la meva vida és més important que la meva carrera”, explica a l’ARA el primer jugador professional en actiu a fer pública la seva homosexualitat al seu país. Cavallo no ha estat inclòs a la llista final per ser al torneig, i admet entre rialles que “no té res a veure amb les pors” o amb qui és. “Simplement, hi ha jugadors més en forma”, però aprofita un cop i un altre per recordar: “Fa mal saber que una organització com la FIFA ha permès que el torneig més important, el que tots els jugadors aspirem a jugar, es faci en un estat on pots acabar a la presó per estimar. Em fa por anar a un lloc com Qatar, he llegit que et poden arribar a matar”, explica.

Joshua Cavallo, durant un partit del seu club, l'Adelaide UnitedAshley Feder / Getty Images

Nas Mohamed li respon: “No s’ha executat mai cap persona per ser homosexual. Sí que s’han produït judicis, detencions i agressions, però d’execució cap, tot i que el sistema judicial local podria arribar a emetre alguna sentència en aquest sentit”. Mohamed va fer-se famós fa uns mesos quan va ser batejat per la premsa com “el primer homosexual de Qatar”, quan va abandonar el seu país per buscar una vida millor en un lloc on no fos perseguit. Mai un ciutadà de Qatar havia fet públic que era homosexual. “La major part de casos de ciutadans que han patit la repressió de les autoritats són estrangers que hi treballen, especialment d’altres països asiàtics. No s’acaben d’atrevir amb europeus o nord-americans”, explica. “M’agradaria que algun jugador o els aficionats que siguin a Qatar aprofitin per defensar els drets de la comunitat LGTBI, però tampoc puc demanar a ningú que faci d’heroi si s’exposa a sancions. No tinc ni idea de què podria passar si un jugador surt amb el braçal de capità amb la bandera de l’arc de Sant Martí o un aficionat la mostra”, es pregunta Cavallo. “És un misteri, no es voldrà oferir una imatge repressiva, però tampoc volen fer veure que no controlen el que passa a Qatar”, afegeix Nas Mohamed.

“Jo vaig marxar del meu país el 2017. Vaig anar als Estats Units, on van donar-me asil per protegir-me. Estic content amb el Mundial, ja que ha permès que per primer cop es parli de la situació de les persones homosexuals a la meva terra. Abans, directament, no en parlava ningú. Era un tema tabú. Ara hi ha debat, algunes persones en parlen i s’han vist debats a la televisió local, tot i que normalment amb poca diversitat d’opinions. Però saber que algunes persones han pogut dir en directe en una televisió de Qatar que ser homosexual no és una malaltia, és un pas endavant”, diu Mohamed. “Han recomanat a les persones LGTBI que vulguin ser al Mundial que respectin les tradicions locals i no mostrin públicament el seu amor. És un pas endavant si les autoritats han afirmat que tothom és benvingut i que no hi haurà discriminació. Entenc que hi ha una part bona de tenir el Mundial a Qatar, ja que genera debat i força les autoritats locals a moure peça, però què passarà quan acabi el Mundial? Suposo que intentaran evitar la imatge de detencions de persones per fer-se un petó, però la clau és saber si canviarà alguna cosa després”, argumenta Cavallo.