“M’he tornat més empàtica, he après a posar-me en la pell dels pacients i a escoltar-los més”
Quan un pacient amb covid-19 es recupera i aconsegueix marxar de l’UCI de l’Hospital Clínic la Laura Trigo sempre li diu el mateix: “Quina pena que quan estiguis bé del tot i ens trobem un dia pel carrer no em reconeixeràs”. I és que aquesta infermera de l’àrea de vigilància intensiva treballa amb un equip de protecció que fa que els pacients només li puguin veure els ulls. Tot i això, diu, ha après a seguir donant escalf i a acompanyar els malalts en els moments més durs. “El denominador comú dels pacients de l’UCI és la por. Arriben aquí sols, amb tota la incertesa que genera aquest virus, amb pànic de morir, i nosaltres els cuidem i acompanyem”.
Cristina Calderer
La tasca de les infermeres sempre ha sigut fonamental als hospitals, però amb la crisi sanitària del covid encara més. “Som a la primera línia de batalla –diu Trigo–, però encara no es valora prou la nostra feina”. De fet, aquesta és una lluita històrica de les infermeres. “A mi m’agradaria que la gent pogués veure per un forat tot el que faig en una hora aquí a l’UCI. Crec que seria la manera de valorar realment la feina de les infermeres, perquè la gent no sap el que fem”, diu. Trigo qualifica l’últim any de “molt dur” però alhora en parla en positiu, ja que “veure els pacients recuperar-se i marxar de la unitat és un regal que dona sentit a tota la feina”. Ha sigut un any de moltes renúncies personals i familiars –ella té un fill petit a qui ha vist molt menys del que hauria volgut– però també un any d’aprenentatges: “He redescobert la part humana de la professió. M’he tornat molt més empàtica, he après a posar-me en la pell de l’altre, a escoltar, a entendre quan una persona necessita plorar o una abraçada… Crec que el covid ens ha demostrat que la part humana de la feina és molt més important del que ens pensàvem”.
Ara, un any després i amb l’UCI encara plena de malalts, “costa veure un horitzó optimista”, diu. “Tinc la sensació d’estar vivint en el dia de la marmota”, comenta fent broma. Però de seguida es posa seriosa: “Mai m’hauria imaginat que viuríem una crisi sanitària com aquesta. Estic esgotada, estem tots esgotats, tant físicament com mentalment”, reconeix.
