“He patit molta angoixa: jo soc el 100% dels meus ingressos”
La Cristina troba a faltar els dos petons amb què algunes clientes de tota la vida s’acomiadaven cada setmana quan sortien de la perruqueria abans que es desencadenés la pandèmia. Per a moltes d’elles, ja grans, l’estona a l’assecador mentre li expliquen qualsevol anècdota no és només una cita per arreglar-se els cabells, sinó una activitat que les manté actives, una oportunitat de socialitzar-se. El covid va tallar-ho en sec i a moltes, diu, el període de confinament els va passar factura física i emocional. N’hi ha que encara arrosseguen la por al virus i d’altres que pateixen la frustració de no poder gaudir com abans dels nets i ho comparteixen mentre ella treballa ara amb els guants i la mascareta: “Les perruqueres no només pentinem, també acompanyem, escoltem, animem”, descriu sobre el vincle que ha establert després de més de 20 anys treballant al mateix barri de Rubí.
Ferran Forné Carrera
La irrupció de la pandèmia l’ha abocat als mesos “més caòtics” que ha viscut mai. Patint pel tancament forçat del negoci el març de l’any passat, patint perquè després els van deixar obrir com a sector essencial però no hi havia material de protecció. “Obrir a quin cost? Amb quins riscos?” Ella va tancar del 14 de març amb el decret de l’estat d’alarma fins al 4 de maig per protegir-se i protegir la clientela. “Alguns em van trucar per anar a pentinar a domicili i jo els deia «No vaig a veure la meva mare de 81 anys que viu sola i vol que vingui a casa seva? I si el contagio?»” “He patit molta angoixa, jo soc el 100% dels meus ingressos”, explica, i confessa que els dos mesos que va passar confinada sola a casa (la seva filla era amb el pare) l’amoïnava pensar on aniria amb 55 anys a treballar si havia de tancar el negoci i seguir pagant la hipoteca.
La reobertura al maig va arribar com un cert bàlsam, retrobar les cares conegudes, però també amb l’evidència d’una nova normalitat molt complicada. “Les jornades amb la pandèmia s’han tornat més dures i llargues”, diu, i enumera que les restriccions (com l’aforament) i les tasques de desinfecció obliguen a treballar més perquè ho fa tot ella. També ha de recuperar els mesos en què no va ingressar res. Enmig de tot, els costos han crescut amb la compra de mampares o tot el material d’un sol ús. “Si almenys ens abaixessin l’IVA i el govern fos coherent: ¿som essencials o no?”, reivindica. El 2021, però, no albira treva ni recuperar la vida d’abans. “Ha començat fatal, ja veurem si amb la vacuna…”
