Vidal Aragonés, exdiputat al Parlament

Va estar al Parlament només tres anys, però durant una legislatura especialment convulsa, després del 155 i l’1-O. Vidal Aragonés (Cornellà de Llobregat, 1978) va ser diputat cupaire entre el 2018 i el 2021, i ja no es va presentar a les eleccions posteriors a la inhabilitació de Quim Torra com a president de la Generalitat. Ho hauria pogut fer perquè els anticapitalistes imposen el límit de dos mandats. El cupaire matisa que els de l’esquerra independentista no deixen “mai” la política, “sinó l’àmbit institucional”, i que segueixen militant, com ell, i lluitant en el dia a dia, també en el partit.

Seguir fent d'advocat

Aragonés va plegar “sabent que hi havia companys que ho podien fer molt millor”. És a dir, avala el sistema rotatori, que permet ocupar-se de la política durant un temps limitat. Tot i això, admet que “no tenia clar si la següent legislatura estaria al 100%” i que hi va influir que s’havia presentat “per fer coses concretes” arran del’1-O i que no s’havien complert.

Al deixar de ser diputat, va tornar a fer d’advocat al Col·lectiu Ronda –on ja havia treballat– i a impartir classes de dret del treball a la UB. Com a advocat, però, encara li passa una cosa curiosa: “Quan entro en un jutjat i m’identifiquen com a exdiputat de la CUP tinc dos judicis: el primer, en el qual estic representant un client, i el segon, el que em fan a mi”, sosté. Diu que s’ha vist “perjudicat com a professional” perquè, si bé cada cop el reconeix menys gent, als jutjats el “tenen ‘fitxat”.

La seva experiència com a diputat va ser una “forta desil·lusió i frustració, perquè no vam avançar nacionalment ni socialment”, però també “un privilegi” per haver representat la CUP tres anys. Critica el “teatre” de la política institucional perquè creu que “les decisions rellevants les prenen les elits” empresarials, però diu que “quan ets allà sembla que tot sigui transcendental, quan sovint no és així”.

Un dels moments representatius d’Aragonés és la fotografia dels quatre diputats de la CUP als escons del Parlament, dempeus amb el puny alçat, en la sessió d’investidura fallida de Puigdemont. El gest significava “la resistència davant d’un sector que s’arronsava (ERC), però també davant l’independentisme màgic que deia que aconseguiríem la independència l’endemà (Junts)”.

Ara mateix no creu que torni a la política. “Tenir un fill de set anys i voler veure’l créixer condiciona molt”, diu, però “quan sigui més gran seria un orgull poder tornar”.