Juan Carlos Girauta, exdiputat al Parlament

L’escuder més mediàtic d’Albert Rivera durant l’efímera etapa d’esplendor de Ciutadans, Juan Carlos Girauta (Barcelona, 1961), va abandonar la política seguint els passos del seu líder després de la patacada que el va forçar a dimitir. “En marxar l’Albert no tenia ganes de seguir”, reconeix, encara que la primera causa de la seva partida va ser “l’electorat”: “Quan et baixen de 57 escons a 10, has de marxar”.

Girauta va arribar a ser una figura molt coneguda malgrat que només va estar cinc anys a la primera línia de la política: des del 2014, quan va obtenir acta com a eurodiputat, fins al 2020, quan, després d’haver passat pel Congrés, va comunicar que deixava Ciutadans per discrepàncies amb la nova direcció d’Inés Arrimadas. D’entrada, acomiadar-se de la política va significar “recuperar la llibertat” per poder opinar –no defuig cap polèmica a Twitter– sense haver de passar pel filtre de l’argumentari del partit. Fins al punt que ara ni tan sols demana el vot per Cs: ho fa “pel PP o per Vox”, al seu entendre les úniques alternatives reals “al sanchisme”. Manté diverses amistats al partit taronja, però no una relació habitual amb la direcció.

Continua vivint a Toledo, circumscripció per la qual va concórrer a les eleccions generals del 28 d’abril. L’endemà de deixar la política “ja tenia ofertes per col·laborar en mitjans de comunicació”. De seguida va reprendre la feina com a articulista a l’Abc, que combina amb ocupacions com a advocat i la col·laboració amb fundacions. “L’etapa política és una situació excepcional, una mena de parèntesi”, considera. Conèixer el seu funcionament intern li ha servit per “desmitificar” la professió com a escriptor: fa poc va publicar el llibre Sentimentales, ofendidos, mediocres y agresivos. Ha rebut ofertes per tornar a la política activa que evita concretar. Sigui com sigui, les ha rebutjat. ¿Es planteja tornar-hi algun dia? “Encara que de vegades el cos ho demana, perquè veus algun un debat, alguna intervenció parlamentària, i et puja aquest foc”, explica, finalment entén que “són reaccions momentànies”. De fet, Girauta considera que, tot i que la política “té una part positiva”, també és “molt nociva”. “L’estrès és fotut, no tens descans horari ni cap de setmana”, argumenta: “Estàs apagant incendis, i al mateix temps has de mantenir la vista en el projecte”. Tot plegat, lamenta, sotmès “a un escrutini públic”: “No és sa”. I es congratula d’haver recuperat la “tranquil·litat i la salut”.