Joan Puigcercós, expresident d’ERC

Menys president de la Generalitat, es podria dir que Joan Puigcercós (Ripoll, 1966) va ser tot el que es pot ser en política a Catalunya: líder de les joventuts del partit, secretari general i president d’ERC, diputat a Madrid i a Catalunya, president del grup parlamentari i conseller. Després de més de 20 anys en primera línia, el 2011 va deixar pas al junquerisme sense fer soroll i, un any després, va fer el salt a l’empresa. “En 48 hores d’haver deixat la política em vaig desprogramar, vaig recuperar la meva vida i la meva agenda”, rememora. Actualment és el director d’estratègia i operacions d’Adelfi, soci de Foreignrest –fundada per ell– i president del consell assessor d’Aigües de Catalunya. Del sector privat, respecte de la política, hi veu més aviat avantatges. El primer, ben clar: “Ningú regala res al sector privat, però no té la mateixa pressió. No tens la pressió de l’exposició pública, dels mitjans, de la gent del partit, del teu entorn...” Acostumat a ser en política qui prenia l’última decisió, ara agraeix no assumir la responsabilitat en solitari, sinó poder “mirar cap a dalt” i veure que “hi ha algú”. “Mires amunt i a vegades hi trobes respostes”, diu. I no li sap greu reconèixer que li ha canviat l’horari laboral: “Treballava 14 hores en política i aleshores un dia a l’empresa els hi vaig dir que tenia la sensació que no treballava prou. I em van dir: «Home, és que la gent treballa vuit hores i no catorze»". Tot plegat fa que no enyori la vida anterior. Hi ajuda el “plaer infinit” de veure que els caps de setmana l’agenda és buida, que a l’agost es puguin fer vacances “com déu mana” i tenir unes festes de Nadal “sense que ningú molesti al telèfon”.

Les ofertes per tornar

Puigcercós ha tingut ofertes per tornar –“Te’n diré una, em van oferir anar al Senat”, revela–, però les ha declinat totes. Tot i que admet que no es pot dir “mai” en aquesta vida, no es veu tornant a l’activitat pública. “Ja he fet el que havia de fer, i que consti que estic molt agraït perquè soc com soc gràcies al que he après en política”, resumeix.

Malgrat que no té plans de futur fora del sector privat, assegura que el seu compromís polític segueix intacte i que fins i tot ara segueix l’actualitat “molt més”, ja que abans “desconnectava més perquè ho patia més”. Ara a la tardor es complirà una dècada del gran canvi i, tot i que algú li va garantir que “passats quatre anys de sortir per la tele ningú” el reconeixeria, ha comprovat que no és exactament així: “Els que seguien la política quan estava en actiu encara em recorden molts, però els, diguéssim, més joves ja no. Una qüestió generacional”.