Francesc Homs, exconseller de Presidència

“A mi em van fer fora. Feia quatre dies que m'havia presentat a unes eleccions a Madrid, i deixar la política no estava en els meus plans”, explica l’exconseller de Presidència Francesc Homs sobre el seu adeu de la política. “I ara què faig?”, es va preguntar després de ser inhabilitat per la consulta del 9-N. La resposta va ser “refugiar-se" en la seva professió, el dret. Va viure uns quants mesos dels seus estalvis i es va posar a estudiar cursos online per reciclar-se en l’ofici d’advocat. “Per algun lloc havia de començar, va ser una cosa molt sobtada”, explica. Recorda que es va haver d’espavilar perquè a “l’independentisme no hi ha portes giratòries”, sinó més aviat el contrari: “Quan ets independentista i caus en combat t’has d’espavilar sol”. Això sí, ara, diu, no deu res a ningú: “Mai m’he queixat, tampoc volia que ningú m'ajudes. Jo no soc ni funcionari ni fill de ric”.

De fet, Homs admet que quan va començar la seva carrera com a advocat es va trobar amb molts no, “sobretot del mateix món independentista”. Per a ell, però, la política és “un grau” i li ha ensenyat “moltes coses a la vida”, sobretot a l’hora d’afrontar situacions complexes. Ara, la vida fora de la política creu que en el terreny personal i familiar “és molt millor”, “que no vol dir que sigui fàcil”: “Em foto un tip de pencar. Jo soc advocat autònom i faig vida d'autònom”. En el món privat, però, explica que sent més el retorn de les hores que hi dedica: “Si fas un servei professional la gent t’ho agraeix. A la política pots fer un bon servei i et poden caure critiques”.

A més, marxant de la vida política també ha deixat enrere la sobreexposició mediàtica; “el millor”, diu, que li ha passat. De fet, explica que “mai” ha estat còmode sortint als mitjans, tot i que va ser portaveu del Govern durant cinc anys. Llavors, quan compaginava aquesta tasca amb la de conseller de Presidència, explica que estava al dia de tot: “Queia un llapis en aquest país i jo me n’assabentava”. Sí que manté les seves “afinitats”: “Particularment, a Junts és on em sento més representat, de llarg”. I també manté “una gran solidaritat amb els que estan al davant de les coses” perquè sap que és molt “complicat” ser-hi. El 2018, poc després de ser inhabilitat, va passar a ser membre del consell jurídic assessor de la Generalitat, i el 2019 va ser un dels advocats dels presos polítics al judici del Procés.

I tornaria a estar al davant de les coses? “Tornar? No. Ara estic on m'hauria imaginat que estaria fa 30 anys”, respon Homs. Tampoc, diu, ha tingut ofertes: “Potser sempre he sigut molt sec, llavors quan ets antipàtic…” El que sí que admet és que avui dia és “molt complicat fer política” perquè “té un punt de desprestigi”. “Jo soc del parer que és molt difícil tenir una gran qualitat en la política si no estan molt ben pagats, i algú es podria escandalitzar amb això que acabo de dir”, exposa. A tot això s’hi suma la sensació de desunió de l’independentisme. Homs admet que aquests últims anys ha vist episodis que li han “trencat el cor”: “Si alguna conclusió hem de treure de la tardor del 2017 és que només ens tenim a nosaltres”.