Meritxell Ruiz
Després de quatre anys com a diputada i tres més com a directora general d'Atenció a la Família i Comunitat Educativa, Meritxell Ruiz va ser nomenada consellera d’Ensenyament el gener del 2016. Aquesta etapa, però, seria molt més curta que les anteriors: al cap d’un any i mig, va renunciar. El motiu? La tria de prioritats. “Vaig pensar més en els meus fills, davant dels perills que venien”, explica. Els perills eren la persecució judicial que podia provocar l’1-O. Fins llavors, admet que es va perdre quan els nens van començar a gatejar o a parlar. Així, el primer que va fer al deixar la conselleria va ser agafar-se “un any sabàtic”: “Em vaig dedicar un any a ser mare”.
365 després i sense més experiència en el sector que haver fet de consellera i directora general, va fer el salt a la seva veritable vocació: l’educació. Va aprofitar la vacant de directora de l’Escola Pia de Vilanova i la Geltrú. Aquell cop sí, ja que uns anys enrere admet que, tot i que volia ser professora, va iniciar carrera en el sector bancari i quan volia fer el pas a l’àmbit educatiu ja va entrar a les llistes del Parlament. El pas per la política no li va anar malament per agafar “experiència de gestió”. Tot plegat també li ha anat bé per al nou càrrec que ocupa ara com a directora general d’Escoles Cristianes de Catalunya. Ruiz, però, recorda que no tot va ser tan fàcil. Sobretot perquè “no hi ha un període de transició”. “El que costa més és que ho deixes en sec. De cop i volta, l’agenda està buida i fa una mica de vertigen”.
Això sí, hi ha coses que ha “agraït” del retorn al món privat. Una de les que més és viure lluny dels focus: “Una de les meves mancances com a política era el tema mediàtic”, admet. No troba a faltar la sobreexposició ni tampoc la vida política. Per això no s’ha plantejat tornar i diu que no ha tingut ofertes per fer un comeback. De fet, està “molt desconnectada” del dia a dia polític i explica que no hi manté cap tipus de compromís: “Hem de deixar pas a les noves generacions”.