Montserrat Tura, exconsellera d’Interior i Justícia

Va ser consellera d’Interior i de Justícia, diputada al Parlament de les legislatures V, VI, VII, VIII i IX i alcaldessa de Mollet del Vallès, el poble on va néixer el 1954. Però malgrat aquesta extensa carrera a l’arena política, Montserrat Tura reivindica que els representants institucionals no es defineixen pel seu càrrec: “Som el que som abans de la política, i marxem amb el gran honor d’haver desenvolupat responsabilitats públiques”. Ella ho va fer el 2012 per discrepàncies amb la direcció del PSC sobre el Procés: va sol·licitar el reingrés com a metge al Consorci dels Serveis Sanitaris Integrats del Baix Empordà. D’anar vestida d’etiqueta en convencions socials va passar a la bata blanca característica dels metges.

“Soc una dona sense partit, però segueixo volent canviar el món”, reivindica perquè, al seu entendre, la consciència política no va lligada a un càrrec: “El que passa és que fa molt de temps que van pervertir la paraula, i diem polític a la persona que té un sou en la política”. Com tots els metges, Tura porta una placa identificadora a la bata, encara que no li fa falta. Els pacients se sorprenen tot sovint de veure una exconsellera amunt i avall pels passadissos de l’hospital. Al reincorporar-se, combinava tasques de gestió –havia estat gerent del consorci en el passat– amb les purament assistencials, però això va canviar el 2020. “Quan va començar la pandèmia vaig decidir que m’era més útil fer de soldat, ajudar pacients i treballadors contagiats”, explica. A causa de la crisi sanitària, a més, va decidir posposar la seva jubilació.

Tura conserva un bon record de la seva etapa en la vida pública, i hi troba similituds, fins i tot, amb el treball a l’àmbit de la salut. Quan era consellera d’Interior, recorda, comentava amb els periodistes que el departament és “com la unitat de cures intensives (UCI) d’una societat”: “La diferència són els coneixements que apliques”. Haver tingut càrrecs al Govern, assegura, li va aportar “una mirada general sobre els problemes molt enriquida”.

Situar-se fora de focus

L’exconsellera se n’alegra, quan la criden pel carrer, sigui amb l’apel·latiu de “consellera” o d’“alcaldessa”, si és a Mollet. “L’exposició mediàtica és volguda”, diu: “Si demanem suport a les nostres tesis necessitem que siguin conegudes, no podem queixar-nos”, afegeix l’exsocialista.