Els milionaris fitxatges de Felipe González per Gas Natural i de José María Aznar per Endesa són d’aquells que monopolitzen les converses sobre portes giratòries. Quan van deixar la Moncloa, els dos presidents espanyols van passar a assessorar dues de les principals empreses estatals, abanderant una pràctica molt estesa en política. En els últims anys, per les energètiques hi han passat una vintena de ministres, desenes de secretaris d’estat i multitud de líders polítics. I no és un cas exclusivament espanyol: l’excanceller alemany Gerard Schröder ha estat recentment en el centre de la polèmica per la seva vinculació a la principal petroliera russa. A Catalunya, l’entrada de l’expresident José Montilla al consell assessor d’Enagás va provocar que hagués de donar explicacions al Parlament.

D’exemples se’n poden trobar a cabassos, quan es tracta de persones que han ostentat càrrecs de poder. Però se’n poden trobar tants o més de polítics que no tenen una sortida daurada i que quan acaben l’etapa a les institucions han de buscar feina o tornar a la que tenien abans. Julio Anguita es va passar 21 anys en política com a alcalde de Còrdova, líder d’IU i diputat al Congrés abans de tornar a donar classes a l’institut. Jordi Miralles va recuperar la seva feina de carter després d’haver fet un parèntesi de 12 anys a EUiA i al Parlament. La carrera política de Pablo Iglesias ha estat més curta, però meteòrica: ha passat pel Parlament Europeu, el Congrés de Diputats i el govern espanyol. Ell encara no ha tornat a donar classes a la universitat –ja ha fet la sol·licitud per fer-ho a la Complutense de Madrid–, sinó que s’ha centrat en un món que també coneixia en profunditat: el dels mitjans de comunicació. Albert Rivera també va deixar la política fa poc temps fruit de la patacada electoral del 2019. L’experiència al bufet d’advocats Martínez Echevarría no va sortir com esperaven els seus socis, que el van convidar a marxar enmig de crítiques pel seu baix rendiment.

Per als no funcionaris, la sortida de la política pot ser més traumàtica, tot i que les empreses estan obligades a concedir excedències per ocupar càrrecs públics. La idea, de fet, és no perjudicar les persones que fan el pas per dedicar-se a la política, tot i que algunes confessen que haver estat marcades políticament sovint no hi ajuda. Durant anys hauran aconseguit contactes i influència, però també hauran perdut experiència en la seva professió. Aquest dossier acosta les vivències de vuit d’aquests polítics que es van readaptar al món privat després d’anys a les institucions. Per a alguns va ser més fàcil que per a d’altres i, tot i no tancar la porta a tornar algun dia a la política, per ara la majoria ho descarten.