Dolors Camats, exlíder d’ICV

Quan va entrar al Parlament, Dolors Camats (Barcelona, 1971) va coincidir amb l’etapa gloriosa del seu partit, Iniciativa (ICV), amb el primer tripartit de Maragall. Va ser diputada des del 2003 fins al 2015, on va ser portaveu gairebé vuit anys. Va viure els tripartits, però també el retorn a l’oposició. Després d’haver estat la cara visible d’ICV, deixar la política va suposar un canvi de vida radical, sobretot dos anys després, quan ja ningú la reconeixia pel carrer: “Va ser balsàmic”, diu.

En la seva retirada, “s’hi van barrejar les qüestions personals amb la conjuntura política”. Va plegar abans que comencés la legislatura més calenta de la política catalana que culminaria amb l’1-O i també abans de la recomposició del seu espai polític, en què ICV perdria les seves sigles, a favor de Podem i el moviment dels comuns.

Camats va viure la política “amb intensitat i il·lusió”, si bé sempre havia tingut clar que s’hi havia d’estar durant un temps i després deixar-ho. Ara bé, considera que “tots hauríem de passar per la política per entendre com és de difícil governar”.

Pel que fa a la relació amb la resta de portaveus, recorda que era “bona, més enllà de rivalitats ideològiques, mentre que ara això ha canviat”, afirma. Creu que cal “conèixer l’altre, entendre què defensa i aprovar el que es pugui si és en benefici de la gent”. “La política és construir i parlar”, remata.

Hi ha un parell de moments que la van marcar: l’“emocionant” investidura de Maragall el 2003 i la seva intervenció per la Llei de l’Institut Català Internacional per la Pau, que va fer “embarassada de nou mesos, dos dies abans del part”, que va ser l’1 de desembre del 2007, explica.

Quan va plegar, sense haver de seguir l’actualitat minut a minut, va poder recuperar temps. De fet, d’entrada, va anar a l’atur. “Molta gent no entenia que deixés la política i alguns es pensaven que em col·locarien”, diu, però “quan ets d’ICV, un partit del 10% de vots, et perjudica més”.

Ara treballa en una cooperativa d’habitatge, en el món de l’economia social, en el qual ja s’havia dedicat abans d’entrar en política. Segueix mantenint el compromís “amb els valors” en què creu, però no des de cap partit, tot i que com a llicenciada en ciències polítiques hi manté el seu interès. No descarta tornar a la primera línia però avui no en té “cap ganes”, perquè “ara és més difícil fer política: hi ha enemics, no adversaris”.