José Antonio Coto, exdiputat al Parlament

Debutant com el més jove de la història del Parlament, José Antonio Coto (Barcelona, 1986) va ser diputat i portaveu econòmic del PP a la cambra catalana només des del 2010 fins al 2015. Va trepitjar l’hemicicle amb 24 anys, quan era president de Noves Generacions –les joventuts dels populars–. Economista de professió, per entrar en política va haver de demanar una excedència a l’auditora en què encara treballa. Volia “canviar la societat, pel bé d’allò públic”, assegura.

Només entrar, ja va incidir en l’elaboració dels pressupostos, ja que en el primer mandat d’Artur Mas com a president de la Generalitat el PP va ser un soci imprescindible per aprovar les retallades. “Que amb menys de 30 anys hagi estat ponent de pressupostos de Catalunya, sent decisiu el PP, va ser un gran honor”, afirma. I s'enorgulleix d’haver aconseguit la pràctica supressió de l’impost de successions. Recorda, però, “debats d’idees vehements”, que no impedien una “bona relació” amb la resta de diputats, amb alguns dels quals conserva encara relació.

Retorn a l’empresa privada

Quan va tornar a l’empresa no va veure’s perjudicat per haver-se dedicat a la política, si bé admet que “la política no suma” socialment per la “mala imatge” que té en la gent. “S’ha estigmatitzat la política com a conjunt”, argumenta, i “l’activitat privada no valora com caldria les habilitats de molts polítics”. Això fa que “molta gent del món privat s’ho pensi dos cops abans d’entrar en política”. Ara bé, el fet de ser del PP “es valora molt positivament per part de les empreses” perquè el partit “està a favor de l’economia de mercat i d’abaixar impostos”, la qual cosa és “beneficiosa” per al conjunt del teixit empresarial.

Va deixar la política quan “havia conclòs una etapa”. Tenia “inquietuds” per incorporar-se a l’àmbit privat i això es va barrejar amb “el deteriorament del debat polític i amb un PP en descens”. Al cap d’uns mesos, la gent ja no el reconeixia i ara “ningú” l’atura pel carrer, però diu que “mai” l’han insultat.

Actualment continua militant al partit, segueix el que fan i està força pendent de l’actualitat política –cosa que li exigeix la feina perquè “la política influeix molt en l’economia”–, però veu “llunyana” la tornada a la primera línia, ara casat i amb dos fills i “centrat en l’empresa”. Valoraria l’opció “depenent del projecte i la finalitat”.