Va intentar saltar dos cops la tanca de Melilla, i finalment va decidir provar sort en la ruta del Mediterrani central. Vol anar a Espanya.
Aquest estudiant ha fet el camí tot sol. El seu pla era arribar a Espanya, per reunir-se amb el seu padrastre, a través de la tanca de Melilla. Travessar el desert del Sàhara li va costar un mes i mig. Es va passar sis mesos al Marroc i les dues vegades que va intentar saltar la tanca la policia marroquina el va atrapar. “Vaig veure que no me'n sortiria i vaig intentar una altra ruta”, explicava a bord de l''Open Arms'. Se’n va anar cap a Algèria, i d’allà, a Líbia. “Em van ficar en una presó, però no era de la policia, era de la Màfia. Érem en un gran soterrani. Hi havia homes, dones i criatures. Els guàrdies ens pegaven amb les culates dels AK-47 i els RPG. Davant meu li van disparar un tret a la cara a un noi. No els importa res. Quan maten o mor algú el deixen per allà, a la sorra del desert”, explica. Sis mesos després es va poder escapar.
Va fugir a Trípoli i va trobar feina en una empresa que organitzava casaments: “Vaig treballar durant tres mesos col·locant rams de flors, però no em van pagar res”. Després va fer de fuster: havia de reunir 400 dòlars per pagar per una plaça en una pastera amb destí desconegut al Mediterrani central. El primer cop van sortir de la ciutat de Zlintan: eren unes 150 persones en una embarcació inflable. “Ens van atrapar els guardacostes i ens van portar al port de Misrata. Després vaig treballar per a una milícia carregant armament -relata-, però jo no hi estava bé, a mi no m'agraden les armes”. El segon intent també va fracassar i va haver de treballar tres mesos més en un supermercat fins que va poder pagar per tercer cop als traficants. “Tenia molta por de morir al mar. Entrava aigua a la barca i pensava que ens ofegaríem tots”. A Facebook, des de Sicília, ha actualitzat el seu estat: “No perseguia el somni, el vaig planificar”.
