Germana gran de cinc fills, va marxar per buscar la llibertat i ajudar la seva família. Amb l'adolescència estroncada, ara lluita pel futur del seu fill.
El seu pare era soldat a Eritrea i guanyava 300 nakfes al mes (poc més de 16 euros), per mantenir la família, de cinc fills. La Sabine era la gran i va acabar marxant per ajudar-los a sobreviure. Al Sudan la va detenir un grup armat i quan es va poder escapar va anar a Khartum, on va treballar netejant cases fins que va poder estalviar els 4.000 dòlars que li demanaven per continuar el seu viatge. Ja a Líbia va conèixer un home sudanès i van tenir el Mike, però es van separar en el camí i ha perdut la pista del pare del seu fill. La mare i la criatura van passar pel mateix infern de la presó de Bani Walid. Encara té senyals a l'esquena de les descàrregues elèctriques. “La meva família no sap ni que el Mike existeix”, reconeix. Però per a aquesta noia, amb la joventut estroncada, el seu fill és un motiu més per tirar endavant. “Vull anar a Alemanya: confio que allà podré treballar i estudiar, i el Mike tindrà un futur millor”. El seu objectiu és Hamburg, perquè allà hi viu el seu primer nòvio, que va ser qui va pagar pel seu alliberament. La seva família, a Eritrea, no tenia mitjans per ajudar-la.
