La Cristina Celada sabia que volia escollir l’especialitat de ginecologia i obstetrícia. "Entre nord i sud vaig preferir nord", diu. Així de fàcil. El dit sobre el mapa va assenyalar Vic. "A l’atzar. No sabia ni una paraula de català", admet, però és que no hi ha cap requisit lingüístic a l’hora d’optar a les places de resident. Com que sabia que com a mínim hi estaria quatre anys de residència va voler aprendre l’idioma; per feina, però també per "gaudir de l’experiència, de tot el que ofereix Catalunya: conèixer els costums, la història, els menjars, l'idioma i interaccionar amb els companys".
"A l’hospital cadascú parla la seva llengua i tothom és molt respectuós. Mai m’han criticat per parlar en castellà, no hi ha cap problema. De fet, jo vaig canviant entre català i castellà. Depenent de la persona amb qui estic i depenent del que he de dir, m’és més fàcil parlar en castellà. O depèn de com estic de cansada: si són les quatre de la matinada i tinc moltes pacients em costa més el català. Tothom s’entén, si vol. El més important és la relació de confiança amb el pacient, que el que vol és ser curat. De fet, a Vic també hi ha molta immigració i sovint he de parlar altres llengües, en anglès o amb el Google Translator". També tenen un servei telefònic de mediació, però el fan servir ben poc.
La Cristina no ha estudiat mai català regladament però l’escriu i el parla amb fluïdesa. Ha superat fins i tot la prova d’el síndrome (incorrecte) i la síndrome (correcte). Sap que hi ha cursos de normalització lingüística, alguns d'especials per a metges, però amb "el dia a dia" n’ha tingut prou. "Quan vaig arribar em vaig instal·lar el 3alacarta, vaig mirar Cites i Merlí. Soc fan de Crims. La música catalana em va agradar molt i em vaig comprar llibres en català". No hi ha cap més truc: "Llançar-se", recomana. "I que la gent et parli català. Jo no vull que ningú em parli castellà; i si no ho entenc, ho pregunto", assegura. Ningú l'hi sol dir a la consulta, però nota que a la gent li agrada que els parli català.
Acabada la residència, ara compagina les guàrdies a l’Hospital General amb una especialització en ginecologia oncològica al Clínic de Barcelona. Tot i que ella el parla, no veu clar que el català sigui un requisit per fer la residència als hospitals catalans: "És una borsa de tot Espanya, i si s’hagués de saber asturià, basc o valencià, això restringiria les places d’aquestes comunitats a la gent d’allà", explica. La Cristina, per ara, està molt còmoda aquí i es vol quedar a viure a la capital d’Osona. Aquest Nadal ha passat uns dies a Lleó i des d’allà troba que el fred de Vic no és tan greu.
La meva paraula preferida
