El que vull és ballar

Germán Antón

El que vull és ballar

Pere Jou

Músic i ballarí

Andreu Gomila

Mentre cantava i feia gires per tot el país amb Quart Primera, alguna cosa no girava rodó en Pere Jou. Tenia èxit, sí, però no acabava de sentir-se a gust. I no entenia per què. “Sentia com una mena de dissociació, d’aïllament, acabava els concerts i tenia la sensació de no haver-ho expressat tot”, recorda. Fins que va treballar a Tata mala, un dels projectes escènics d’un altre talent multidisciplinari, Enric Montefusco. Allà va conèixer Sònia Gómez, David Climent i Pablo Molinero, que li van canviar la vida. Va veure que podia treballar l’escenari de manera diferent i va començar a col·laborar amb Gómez i Climent. Més tard, es va presentar al càsting de Dancing with frogs, de Sol Picó, que el va contractar. I, finalment, topa amb un geni, l’italià Alessandro Sciarroni, amb qui es produeix una mena de connexió còsmica. “Quan el vaig conèixer, vaig entendre que era això el que volia fer”, confessa Jou.

Des d’aleshores, Jou no ha parat. A banda de Gómez i Picó, ha treballat amb Sciarroni (ara mateix està preparant amb ell un nou espectacle), Pere Faura i Núria Guiu, també ha col·laborat musicalment amb David Selvas i altres directors d’escena, i ha tirat endavant el seu projecte personal amb Aurora Bauzà, que en un primer moment es va dir Telemann Rec. i ara porta, simplement, els seus dos noms. Ja han firmat, Pere Jou i Aurora Bauzà, I am (t)here i We are (t)here. “A tots dos ens interessa l’expansió de la música, entendre el cos com a llenguatge, veure com tot passa pel cos i l’espai escènic”, diu. “Partim de la veu i l’arrel de la veu en el cos”, afegeix.

El seu trànsit del pop a la dansa va ser molt ben rebut, assegura. “Vaig tenir una benvinguda salvatge i per això vaig penjar la guitarra”, apunta. La gent del món de la dansa ho van percebre com una alenada de frescor. La qüestió és que es va trobar un univers molt obert a l’experimentació “fora de codi” i moltes possibilitats d’establir connexions lluny de l’àmbit local. A banda de Sciarroni, també ha treballat aquesta temporada amb la francesa Maud Le Pladec, amb qui presentarà la seva nova peça al Festival d’Avinyó. Poca broma.

Anterior

Tania Adam

Següent

Introducció

Inici

Coordinació

Maria Labró