Paula Bonet i altres ‘intrusos’ amb talent

Els creadors catalans estan tacats de pluridisciplinarietat. N’hi ha força que es dediquen a més d’una cosa. Poetes i músics, novel·listes i actrius, artistes plàstiques i escriptores, ballarins i músics, músics i arquitectes... Potser sota l’estela de Joan Brossa, el pioner, l’home que va ser tan important com a poeta, il·lusionista i artista plàstic, encara que ell afirmés que tot venia del mateix lloc, que les seves intervencions artístiques naixien de la mateixa evolució de la seva poesia.

Al llarg del segle XX, a banda de Brossa, vam poder gaudir d’un Antoni Tàpies esdevingut important assagista, d’un Albert Ràfols-Casamada amb un ajustat vestit de poeta, d’un Salvador Dalí que es convertia en escriptor, d’una Felícia Fuster que també escrivia versos de categoria... I al segle XXI, Perejaume ens ha ofert llibres de poemes i assajos tan bons com la seva obra gràfica i plàstica, així com Frederic Amat ens il·luminava bé pintant bé com a director d’escena o cineasta experimental. No són pocs, doncs, els que han excel·lit en més d’un camp.

El més joves segueixen el mateix camí. I fan dialogar les arts. Fins i tot n’hi ha que han demostrat un talent especial per a la cuina, com l’actor i director Pau Roca, que té tres locals a Gràcia (dues marisqueries i un bar que és alhora un centre cultural). Ja no hi ha límits. No hi ha fronteres. I la vida, que diuen, sovint és massa curta per malgastar-la en una sola cosa. La paraula 'intrusisme', en les arts, ha gairebé desaparegut, tot i que n’hi ha que encara han d’aguantar mirades de reüll quan fan el salt a un altre lloc. Però el més normal és que el transvestisme sigui benvingut perquè fa que l’art de destí s’enriqueixi de la transferència.

Alguns artistes joves i de mitjana edat, tanmateix, esdevenen tastaolletes per pura i simple supervivència. És a dir, que dedicar-se a una única disciplina no els omple el rebost i han d’explotar al màxim el seu talent aquí i allà per pagar el lloguer i/o mantenir la família. També n’hi ha que canvien de pell amb el pas dels anys i descobreixen vocacions quan són a mig camí de la vida. Ho proven i s’hi queden. Per això n’hem anat a buscar de tot tipus, perquè ens expliquin el seu do multidisciplinari, com s’ho fan per tenir un peu a cada banda, per què van deixar un art per dedicar-se a un altre.