El 2016, quan Àngels Bassas va quedar finalista del premi Josep Pla i, al cap d’uns mesos, Edicions 62 va publicar Dona’t dins la prestigiosa col·lecció El Balancí, molts es van sorprendre. Feia anys que l’actriu havia engegat una sèrie infantil a La Galera, Patatu, però el pas a la novel·la era una cosa d’una altra dimensió. “Tinc vocació d’escriptora des de petita, però ho portava d’amagat”, confessa. El teatre també l’ha acompanyat des de molt jove i ella mateixa recorda haver agafat la bicicleta amb 7 anys per anar a veure Fabià Puigserver a l’Empordà i declarar-li que volia ser actriu. La qüestió és que ja amb 19 anys va començar a treballar com a actriu, ofici amb el qual s’ha fet un nom. Però, com assegura, “la multidisciplinarietat forma part de la meva idiosincràsia”.

Vaja, que no sap estar amb el cul assegut. Ara mateix fa classes de teatre, està enllestint una novel·la a quatre mans amb un altre talent en diferents camps, el científic i novel·lista Salvador Macip, que publicarà Columna la tardor que ve (Doble vida), acaba de sortir Fem teatre (La Galera), un llibre il·lustrat per a nens sobre la seva passió per les arts escèniques, i a finals de març va estrenar nou espectacle a Vilafranca del Penedès, Cunyades. Ah! I està cursant un màster en literatura contemporània a la UOC. Quan ens diu que treballa quinze hores al dia, encara ho trobem poc.

Ferran Forné

“Intento trobar temps per al teatre i per a l’escriptura, a banda de ser mare, que és el repte principal de la meva vida”, afirma. Fer-se visible en tots dos arts no ha estat fàcil, segons la seva experiència. “De vegades ha estat contraproduent a nivell d’imatge”, diu. “Quan vaig començar a publicar semblava que hagués deixat de ser actriu: per què tenim aquesta mania de catalogar les persones per posar-les en calaixets?”, es pregunta.

Bassas diu que la seva feina com a actriu li ha anat molt bé a l’hora d’escriure. “Tinc un sentit del ritme molt bèstia i quan una cosa decau, me n’adono de seguida, i visualitzo el que escric com si fos una pel·lícula”, assenyala. Alhora, quan puja a l’escenari sap, com l’escriptor, que pot emocionar l’espectador des de llocs més íntims.