Hi deu haver poques coses que en Martí Sales no hagi tocat. Des que amb 28 anys va publicar els poemes de Huckleberry Finn no ha parat. Un assaig, un altre poemari, tres volums de narrativa. I traduccions, entre d’altres, de John Fante, Kurt Vonnegut, John Berger i Patti Smith. En paral·lel, el 2006 va crear amb Guillem Caballero, Uri Caballero i Xavi Garcia Els Surfing Sirles, una banda de garatge que ja és un mite. Ha presentat programes de televisió, ha escrit aquí i allà. I ara acaba de rodar el seu primer documental amb Lu Martorell i Roger Lapuente. El dia que ens mostri el que ha dibuixat, fliparem.
Pau de la Calle
De fet, la primera activitat artística que va provar va ser la música. D’adolescent era SHARP i va muntar una banda d’Oi! (punk obrer), “una cosa molt garrula”, recorda. Havia estudiat piano tota la infantesa, però, als 14 anys, quan la professora li va dir que si estudiava quatre hores al dia seria concertista, va pensar que preferia invertir el seu temps en altres coses. Així que es va comprar una guitarra i va agafar altres camins. Als 10 anys, tanmateix, ja escrivia. Un bon dia li va demanar al pare que li deixés l’ordinador i va parir una novel·la de ciència-ficció “sobre una estranya raça blava, una mena de hòbbits blaus, que vivia als arbres”. Per ara, és la seva única incursió en la novel·la.
Per a Sales no hi ha diferències entre un art i l’altre. “Tot va junt”, explica. “Les cançons dels Sirles estan plenes d’intertextualitat”, assenyala, amb temes que comencen amb La mort i la primavera de Rodoreda i acaben a La fageda d’en Jordà de Maragall, o versos de Foix reformulats com: “És quan rius que et veig les dents” (El ie-ie de l’alquimista). I al Huckleberry Finn ja hi havia cites dels Rolling Stones. Però si ha de definir-se, ho té claríssim: “El meu ofici és l’escriptura, és el pilar des d’on em miro el món i hi intervinc”. “Les altres coses que he fet no em defineixen”, remata. Al final, diu, si ha provat diferents disciplines és per mor dels amics. “Tot està relacionat amb la vida i l’amistat”, diu.
