Carles Sanjosé | Músic i arquitecte

Paisatges i cançons

Andreu Gomila

Pere Tordera

Carles Sanjosé | Músic i arquitecte

Paisatges i cançons

Andreu Gomila

Quan en Carles Sanjosé, Sanjosex per al públic musical, ens diu que, al cap i a la fi, és “més arquitecte que músic”, ens posem les mans al cap. Fa més de quinze anys d’aquell primer Viva! que el va catapultar com un dels joves cantautors a seguir, però passa que això de fer obres i traçar línies ho porta a la sang. “Els meu pare, avis i besavis eren paletes”, diu. Només “sentimentalment” es considera músic. Tanmateix, si hagués de triar entre una cosa i l’altra, dubtaria, tot i que no gaire. “Abans de tenir fills hauria dubtat més, però ara deixaria la música, però si tragués el context d’obligacions i proximitat que necessita una família, triaria la música: és molt més divertida!”, exclama.

Fa anys que Sanjosé es pren la música amb calma. Del 2005 al 2014 va publicar cinc discos. D’aleshores ençà, només dos. Haver de pagar les factures, mantenir la clientela i ampliar el negoci ha topat de front amb la vida itinerant del cantautor. Quan fa cançons, a més, mira de reüll el seu despatx. “Quan vaig fer el primer disc, ja em deia: què en pensaran, els meus clients?” No se n’ha amagat mai, dels seus temes, fins i tot d’aquell que deia: “Digue’m bruta, bruta. / Digue’m truja, truja. / Digue’m puta, puta”. Això no obstant, reconeix que “existeix una part d’autocensura a molts nivells”. Respecte al context polític, per exemple, admet que li fa “mandra” entrar en certes coses.

Pere Tordera

Les dues disciplines, tanmateix, es retroalimenten. Sembla difícil, però no ho és. “Cada disciplina té el seu lloc i tradicions, i m’interessa la innovació, però innovar dins la tradició”, diu. Sanjosé reconeix que el seu cervell és únic i que no sap desdoblar-se. Potser per això, a les cançons, sobretot a les últimes, parla molt de fer-se una casa, del paisatge, i ha anat a buscar la música d’arrel. I també de l’alliberament que suposa agafar la guitarra, pujar a un escenari i donar-ho tot.

Com a arquitecte es dedica a aixecar cases noves, a fer reformes i a l’urbanisme. I, en els últims mesos, publica articles més teòrics a El Temps de les Arts. I la música? No sap quan traurà disc nou. “Em preocupa, la música, perquè no puc fer el que m’agradaria”, afirma.

Anterior

Martí Sales

Següent

Tania Adam

Inici