0,0% EL COMPROMÍS PENDENT

De la cooperació a la justícia global

amb el suport de

lafede.cat lacoordi.cat

0,7%: el compromís pendent

0,7%: el compromís pendent

Què és el 0,7%?

El 1970, en un context de la fi dels processos d'independència formal de molts països, les Nacions Unides van fixar que els països enriquits havien de destinar el 0,7% dels seus recursos a països empobrits com a forma de reparació històrica.

Aquesta quantitat rep el nom d'Ajuda Oficial al Desenvolupament (AOD) i es calcula en funció del producte interior brut (PIB). A l'estat espanyol, comunitats autònomes i municipis també s'han compromès amb el 0,7; en aquests casos s'hi destina el 0,7% dels recursos propis.

Malgrat haver-s'hi compromès en diverses ocasions, ni els governs del PSOE ni els del PP hi han arribat mai. A Catalunya tampoc no s'hi ha arribat malgrat que la llei catalana de cooperació del 2001 així ho establia per a l'any 2010. De fet, al màxim al qual s'ha arribat és el 0,45% (56,8 milions d'euros) el 2010, però amb les retallades del govern d'Artur Mas la cooperació va quedar a mínims el 2014, amb el 0,08% (14,3 milions).

Evolució del pressupost d'ajuda oficial al desenvolupament (2003-2022)

0.45%

56,8 milions d’euros

Màxim aportat en relació amb

el % (2010)

0.39

0.38

0.35

0.32

0.31

0.25

0.24

0.20

0.21

0.18

0.17

0.14

0.14

0.13

0.09

0.09

0.09

0.08

0.08

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

0.45%

56,8 milions d’euros

0.39

Màxim aportat en relació amb

el % (2010)

0.38

0.35

0.32

0.31

0.25

0.24

0.20

0.21

0.18

0.17

0.14

0.14

0.13

0.09

0.09

0.09

0.08

0.08

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

0.45%

56,8 milions d’euros

0.38

0.39

Màxim aportat en relació amb

el % (2010)

0.35

0.32

0.31

0.25

0.24

0.20

0.21

0.18

0.17

0.14

0.14

0.13

0.09

0.09

0.09

0.08

0.08

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

0.45%

56,8 milions d’euros

Màxim aportat en relació amb

el % (2010)

0.39

0.38

0.35

0.32

0.31

0.25

0.24

0.20

0.21

0.18

0.17

0.14

0.14

0.13

0.09

0.09

0.09

0.08

0.08

2003

2004

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

2013

2014

2015

2016

2017

2018

2019

2020

2021

2022

0.45

0.39

0.38

0.35

0.32

0.25

0.31

0.24

0.20

0.13

0.18

0.21

0.17

0.14

0.09

0.08

0.14

0.09

0.09

0.08

2005

2012

2014

2015

2018

2021

2003

2004

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2013

2016

2017

2019

2020

2022

Font: Generalitat de Catalunya

0%

població catalana a favor de destinar diners a cooperació

0,0%

00 milions d'euros

Aportació actual (2022)

Aportacions a Espanya el 2022

Catalunya

7,2 €

aportació a l'any per persona a Catalunya

Euskadi

23 €

aportació a l'any per persona a Euskadi

Comunitat valenciana

13,1 €

aportació a l'any per persona a la Comunitat valenciana

Extremadura

12,14 €

aportació a l'any per persona a Extremadura

Font: comparativa feta en relació a les dades de l'informe "Cooperación autonòmica 2022" de La Coordinadora

Una xifra molt per sota d'altres inversions de la Generalitat

38.139

MILIONS D’EUROS

Pressupost general

de la Generalitat

11.171

MILIONS D’EUROS

Aportació en salut

6.681

MILIONS D’EUROS

Aportació en educació

6.346,4

48,4

MILIONS D’EUROS

Aportació en seguretat

i protecció civil

MILIONS D’EUROS

aportació catalana a la cooperació internacional

38.139

MILIONS D’EUROS

Pressupost general

de la Generalitat

11.171

MILIONS D’EUROS

Aportació en salut

6.681

MILIONS D’EUROS

Aportació en educació

6.346,4

48,4

MILIONS D’EUROS

MILIONS D’EUROS

Aportació en seguretat

i protecció civil

aportació catalana a la cooperació internacional

38.139

MILIONS D’EUROS

Pressupost general

de la Generalitat

11.171

MILIONS D’EUROS

Aportació en salut

6.681

MILIONS D’EUROS

Aportació en educació

6.346,4

MILIONS D’EUROS

Aportació en seguretat

i protecció civil

48,4

MILIONS D’EUROS

aportació catalana a la cooperació internacional

38.139

MILIONS D’EUROS

Pressupost general

de la Generalitat

11.171

MILIONS D’EUROS

Aportació en salut

6.681

MILIONS D’EUROS

Aportació en educació

6.346,4

MILIONS D’EUROS

Aportació en seguretat

i protecció civil

48,4

MILIONS D’EUROS

aportació catalana a

la cooperació internacional

38.139

MILIONS D’EUROS

Pressupost general

de la Generalitat

11.171

MILIONS D’EUROS

Aportació en salut

6.681

MILIONS D’EUROS

Aportació en educació

6.346,4

MILIONS D’EUROS

Aportació en seguretat

i protecció civil

48,4

MILIONS D’EUROS

aportació catalana a la

cooperació internacional

Font: Data Consilium, Fons Català de Cooperació al Desenvolupament, Generalitat de Catalunya i OCDE 2021

Cronologia

Cooperació internacional
Economies transformadores
ves a l'inici ves al final

Més enllà de la cooperació, la justícia global

Més enllà de la cooperació, la justícia global

DEBAT: Quina és la importància del 0,7?

Gran part de la població, quan pensa en cooperació internacional, pensa en les actuacions tradicionals (fer pous o escoles, rescats al Mediterrani o assistència mèdica i alimentària), però això és només una petita part del que es fa.

Institucions i sobretot les entitats fa temps que treballen amb una visió més àmplia, orientant la seva acció cap a les causes que generen les desigualtats, i la proposta d'alternatives.

És per això que des de les ONG ja no es parla tant de reduir la fam o la pobresa, sinó de reduir les desigualtats entre el nord i el sud globals per aconseguir la justícia global. En parlem amb Míriam Hatibi, una coneguda activista antiracista, i Francesc Mateu, que ha estat cooperant i director d'Oxfam Intermón.

Míriam Hatibi
Míriam Hatibi
Activista
antiracista
Francesc Mateu
Francesc Mateu
Exdirector
d'Oxfam Intermón

Per què és important continuar reivindicant el compliment del 0,7 avui dia?

“El 0,7% ens ve a dir que no estem sols, sinó que estem interrelacionats”

Per què creieu que cap govern no ha complert amb el compromís del 0,7%?

“Els polítics miren a quatre anys vista, i tenim problemes globals a resoldre a mig i llarg termini”

Com ha evolucionat el concepte de cooperació internacional cap a la justícia global?

“No es tracta de generositat, es tracta de justícia”

Com podem involucrar-nos per avançar cap a la justícia global?

“Ens podem connectar amb el món global des d'iniciatives locals”

Com ha de ser la cooperació internacional que es faci des de Catalunya?

“No pot anar condicionada a que les coses ens vagin bé a dins de casa. Ha de ser innegociable”

Per què parlem de justícia global?

La justícia global té com a objectiu la transformació de les relacions de poder que generen desigualtats arreu, i garantir l’eliminació de tota forma de violència i la sostenibilitat de la vida en el planeta.


És, doncs, una estratègia per incidir en les estructures econòmiques, polítiques i socials, tant a escala global com local, per qüestionar els models de vida i de desenvolupament tant individuals com col·lectius.

Lafede.cat
play_arrow
Per què parlem de justícia global?

la idea de justícia+

Un sistema institucional just és aquell que no premia ni castiga ningú pel seu origen, raça, gènere o classe social, ni tampoc per les habilitats i capacitats amb què neixen les persones. (Rawls, 1971)

interdependència i responsabilitat +

El concepte d'interdependència global està basat en l'existència d'una responsabilitat mútua entre totes les persones i en la necessitat d'analitzar de manera crítica la connexió global-local i les conseqüències que se'n deriven. (Nussbaum, 2010).

vida en comú +

La justícia global supera la dicotomia nord-sud i ens obliga a repensar-nos individualment i col·lectivament en les nostres relacions de poder. (Vanessa Andreotti, 2015)

La justícia global fa visible que els ciutadans dels països enriquits estan potencialment involucrats en els horrors que tantes persones pateixen als països empobrits, així com en la violència i la fam. La idea és visibilitzar l'impacte de les decisions preses al nord (països enriquits) sobre el sud (països empobrits) però, alhora, superar la dicotomia nord-sud i incidir en les causes que generen les desigualtats. (Pogue, 2008)

equilibri de sabers +

Cal reconèixer l'existència d'una multiplicitat de formes de pensar, conèixer, sentir i viure que han estat excloses del pensament hegemònic i que no poden obviar-se en la construcció del concepte de justícia global. (Lorena Cabnal i Sílvia Rivera Cusicanqui, 2019)

Espai de reflexió

David Fernández

“L'acampada pel 0,7%, en molts sentits, encara continua”

Llegeix L'Article
David Fernández

Anna Jolonch

“El que urgeix és que els joves visquin l’experiència de "fer política", també a l’escola”

Llegeix L'Article
Anna Jolonch

Blanca Garcés

“Hem de deixar de relacionar-nos amb el món des de l’òptica migratòria”

Llegeix L'Article
Blanca Garcés

Vuit veus de la justícia global

Vuit veus de la justícia global
Augusto Magaña
Joana Bregolat

Joana Bregolat

Politòloga i activista
per a la justícia climàtica

“Cada política que fem ha de tenir en compte tots els impactes, no només els locals”

Llegeix l’entrevista
Eloi Domingo

Eloi Domingo

Soci d’Oikocredit

“Les finances ètiques donen suport a sectors estratègics de futur”

Llegeix l’entrevista
Laura López

Laura López

Membre de la cooperativa Manduvirá, productora de sucre de canya de comerç just al Paraguai

“El greenwashing de les grans empreses perjudica els productors locals”

Llegeix l’entrevista
Mimi Hamma

Mimi Hamma

Membre del grup No-Violència al Sàhara Occidental

“El poble saharaui no necessita més màrtirs ni més violència”

Llegeix l’entrevista
Mike Anane

Mike Anane

Periodista i activista ghanès guardonat pel programa mediambiental de l’ONU

“Cada Nadal s’envien il·legalment a Ghana 1.000 contenidors amb residus electrònics”

Llegeix l’entrevista
Carmen Aliaga

Carmen Aliaga

Antropòloga i investigadora del Colectivo CASA

“On arriba la mineria arriba la violència sexual contra les dones”

Llegeix l’entrevista
Cheikh Drame Tine

Cheikh Drame Tine

President de SOS Racisme Catatalunya

“Aprenem a socialitzar de forma racista”

Llegeix l’entrevista
César Galarza

César Galarza

Artista, comunicador i activista de la comunitat nasa de la regió Nord del Cauca a Colòmbia

“Les multinacionals assassinen i expulsen persones del nostre territori”

Llegeix l’entrevista
chevron_left
chevron_right

Canviar el nord
per canviar el món: 10 propostes

Canviar el nord <br>per canviar el món: 10 propostes

10 propostes per actuar per a la justícia global

Des de l'acció col·lectiva i organitzada, des del suport mutu, la solidaritat i l'internacionalisme, es pot posar rumb a la justícia global. Donar suport a campanyes i lluites socials i implicar-s'hi és imprescindible per construir solucions globals. Per canviar el món, hem de canviar el nord. Lafede.cat i LaCoordi fan 10 propostes per construir un sistema que acabi amb les desigualtats i garanteixi els drets humans i ambientals.

icon1
Avançar en la transformació feminista
+

És fonamental dotar-se de mecanismes de tolerància zero davant les discriminacions per raó de gènere i orientació sexual i per revertir les relacions de poder desiguals i acabar amb totes les violències masclistes. Una eina clau per a això és l'elaboració de protocols per a l'abordatge de les violències masclistes i contra l'assetjament dins les organitzacions o administracions amb l'objectiu d'aconseguir espais més segurs i lliures de sexisme. Cal també un compromís ferm amb una acció exterior feminista, amb la participació de les dones i dels moviments feministes en tots els àmbits de presa de decisions de la societat i amb la dotació de recursos per a la igualtat de gènere.

Iniciatives en marxa
Protocol per a l'abordatge de les violències sexuals a les organitzacions trending_flat 8-M: Vaga Feminista trending_flat Protocol de prevenció i abordatge de tot tipus d'assetjaments trending_flat

icon2
Controlar l'acció exterior de les multinacionals
+

Cal vetllar perquè les empreses transnacionals no vulnerin els drets humans allà on treballen. Per això és important posar en marxa el Centre Català d'Empresa i Drets Humans a Catalunya, amb l'objectiu de vetllar perquè la internacionalització de l'economia catalana no vulneri drets humans ni generi impactes negatius en el medi ambient.

Iniciatives en marxa
Centre d'Empresa i Drets Humans trending_flat

icon3
Eliminar les discriminacions racistes
+

Treballem per construir societats antiracistes que reconeguin el paper clau dins la societat que tenen les persones d'origen migrant. Per això, cal posar fi a totes les discriminacions per motius racials en l'accés a l'habitatge, la sanitat o l'àmbit laboral, regularitzar les persones en situació administrativa irregular, tancar els CIE i reclamar un sistema d'acollida digna.

Iniciatives en marxa
Campanya Regularización Ya trending_flat Tanquem els CIE trending_flat Fira d'Economia Solidària Migrant i Diversa trending_flat

icon4
Establir vies legals i segures
+

L'any 2021 hi havia al món 89,3 milions de persones desplaçades de casa seva per la força per motius de persecució, conflictes, violència, violacions de drets humans i fets que destorben l'ordre públic. Cal repensar les polítiques migratòries i el model de mobilitat basat en la fortificació de fronteres (cada vegada amb un major control de seguretat gràcies a l'ús d'intel·ligència artificial) i apostar per polítiques que garanteixen el dret de les persones a la mobilitat mitjançant vies legals i segures, i també el seu dret a una vida digna i a fugir de les violències.

Iniciatives en marxa
Caravana Obrim Fronteres trending_flat Stop Mare Mortum trending_flat

icon5
Promoure la cultura de la pau i antimilitarista
+

Des de la guerra a Ucraïna veiem una escalada del discurs bèl·lic i una justificació alarmant de l'augment d'inversió en armament. Des de la societat civil cal defensar la cultura pacifista i de la desmilitarització, enfocar la seguretat des d'una mirada de seguretat humana i no de seguretat armada i demanar a les administracions que redueixin de manera progressiva la despesa militar per invertir aquests recursos en la promoció d'una educació per a la pau, els drets humans i la solidaritat.

icon6
Assentar les bases d'una transició ecosocial
+

L'emergència climàtica ens obliga a repensar i canviar el model econòmic i productiu actual i a fer una transició energètica cap a energies renovables que sigui socialment justa i democràtica. Cal construir un model social i econòmic basat en la sostenibilitat mediambiental, el decreixement, amb un ús racional dels recursos naturals i una gestió adequada dels residus.

Iniciatives en marxa
Marxa pel clima trending_flat Rebel·lió o Extinció trending_flat Dineretic trending_flat

icon7
Educar per a l'emancipació crítica
+

És fonamental educar infants i joves perquè desenvolupin una mirada crítica vers el món i el model socioeconòmic i cultural hegemònic. Per entendre la complexitat del món, cal definir continguts d'aprenentatge que analitzin les causes i la interrelació entre problemàtiques globals i locals i la comprensió de l'entorn i d'un mateix. També establir metodologies que fomentin les relacions de cooperació, la revisió dels sistemes de privilegi i opressió i la presa de consciència del potencial transformador que tenim com a persones i col·lectius.

Iniciatives en marxa
Mapa d'experiències educatives transformadores trending_flat

icon8
Defensar una salut pública i universal
+

Tant la pandèmia com les últimes crisis econòmiques han evidenciat que qualsevol societat ha de tenir un sistema de salut públic fort i de qualitat perquè ningú quedi exclòs, per damunt de qualsevol interès econòmic. Les lluites pel dret a la salut reclamen un model sanitari que protegeixi l'accés per a tothom, que cuidi la vida, amb respecte a la diversitat i a les comunitats. Cal revertir les privatitzacions i dotar els serveis públics de recursos perquè tothom hi tingui accés amb garanties.

Iniciatives en marxa
Salut, Drets, Acció trending_flat 25% Atenció Primària JA trending_flat

icon9
Posar al centre una economia per a la vida
+

Cal canviar el sistema capitalista per un model basat en l'economia transformadora, on les desigualtats es redueixin dràsticament i els drets humans i laborals estiguin garantits. Això passa per mesures concretes com l'aposta per una renda mínima garantida per permetre una vida digna per a tothom, per acabar amb els paradisos fiscals, l'aplicació d'un sistema fiscal progressiu o la revisió del model d'impostos actual per compensar l'actual greuge que pateixen les rendes del treball i el consum i que alimenta una creixent desigualtat econòmica i social. També cal promoure l'economia solidària com a alternativa viable i sostenible per satisfer les necessitats individuals i globals.

Iniciatives en marxa
Plataforma per una fiscalitat justa, ambiental i solidària trending_flat Pam a Pam, mapa de l'economia solidària trending_flat Jotrio | I tu què tries? trending_flat

icon10
Enfortir la política pública de cooperació, pau i drets humans
+

Per aprofundir en la transformació social basada en els principis de la justícia global cal assegurar recursos per als actors que els promouen aquí i arreu, donant suport prioritari als defensors dels drets humans arreu. Per això, les entitats demanen bàsicament dues coses:

  1. una política pública amb recursos suficients. Que s'assoleixi la partida del 0,7% dels pressupostos a Catalunya en favor del foment i la promoció dels drets humans, la construcció de la pau i el desenvolupament dels països empobrits, o sigui, per impulsar totes les anteriors i seguir investigant i promovent alternatives.
  2. coherència de polítiques. Perquè la resta de polítiques públiques no contradiguin els objectius perseguits per l'anterior, sinó que la completin i projectin.
Iniciatives en marxa
100X100 justícia global trending_flat

Edició

Selena Soro

Disseny

Irene Gutiérrez

Programació

Jordi Guilleumas - Idoia Longan - Marc Funollet