El consum desmesurat de productes electrònics té conseqüències greus que no sempre coneixen les persones que els fan servir. Per exemple, tots els residus electrònics que acaben en abocadors del Sud global, com a Ghana, al teu país. Quins materials arriben, quina quantitat i en quin estat?

Cada mes tenim enviaments de televisors que no funcionen, microones, reproductors de DVD, rentadores… bàsicament tot el que pugui ser desendollat s’envia il·legalment a Ghana. Arriben entre 600 i 800 contenidors cada mes, i per Nadal, quan els consumidors es desfan de molts aparells vells, superen el miler.

Per què Accra és un dels abocadors de residus electrònics més grans del món? Com s’ha arribat fins aquí?

Tenim acords comercials amb molts països, a Ghana es fan molts enviaments i justament per això és molt fàcil amagar deixalles als contenidors. Les activitats comercials venen acompanyades de moltes il·legalitats, que són difícils de detectar perquè venen disfressades.

Qui són els màxims responsables d’aquest enviament de residus electrònics?

Els països desenvolupats: Holanda, Alemanya, Espanya, el Regne Unit, Dinamarca, Suïssa… Bàsicament, els principals responsables de l’enviament de residus electrònics són les empreses de reciclatge, regentades per individus sense escrúpols que envien tots els materials de rebuig al nostre país.

Als abocadors de residus electrònics de Ghana hi treballen més de 40.000 persones, entre les quals nens i nenes a partir de 7 anys que cremen les deixalles per extreure’n els metalls que contenen. En quines condicions ho fan?

Hi ha infants de sis anys treballant als abocadors on els europeus envien les deixalles electròniques. Infants i adults treballen sense cap mena de protecció que els eviti el contacte amb els líquids i els fums tòxics. No duen protecció per a les mans i molts ni tan sols per als peus. Trepitgen claus i agafen malalties com el tètanus, inhalen productes tòxics…

Quins són els costos per a la seva salut?

Algunes investigacions mostren que a la sang i als cabells hi tenen quantitats molt elevades de metalls. I no només entre els joves, també entre les dones que hi ha als abocadors venent aigua i menjar. S’ha analitzat la llet materna i també hi han trobat metalls pesants que passen als nadons. És especialment preocupant perquè tots aquests infants estan en una etapa de creixement i tota aquesta contaminació afecta el seu desenvolupament intel·lectual i les seves habilitats. No poden pensar bé, no poden créixer bé.

Quin és el cost d’aquests abocadors per al medi ambient?

El desmantellament de productes com les neveres o els ordinadors fa que es filtrin molts metalls pesants al subsol. Tots els components tenen fums tòxics. Es destrueix la qualitat de l’aire i, quan plou, els metalls passen de la terra al mar, i es destrueix també la qualitat de l’aigua. S’està enverinant les vaques, les cabres, els pollastres… S’està enverinant el menjar que mengem i s’està destruint la biodiversitat.

La principal responsabilitat d’aquest impacte és dels països del Nord global, que l’envien. Què es pot fer des del Nord perquè governs i empreses d’aquests països aturin aquest flux i assumeixin responsabilitats?

És important que els països europeus trobin maneres de detectar les il·legalitats. Han de tirar endavant mesures per assegurar-se que la prohibició d’enviar les deixalles a altres països sigui efectiva. També s’hauria de promocionar que no s'utilitzessin metalls pesants als components, i que tots els materials fossin efectivament reciclables.

Quina responsabilitat tenim els consumidors?

Els consumidors també juguem un paper. Estem bombardejats per milers d’anuncis que ens empenyen a comprar i comprar. Si no ho necessites, no ho compris. Hem de saber detectar el greenwashing de les empreses, i com a consumidors hem de reclamar a les marques que manufacturin productes amb prou durabilitat, no hem de permetre que ens venguin productes amb obsolescència programada.

Si finalment s’aconsegueix aturar el flux d'enviament de residus electrònics al país, ¿com es pot reconstruir el paisatge? I econòmicament, quines alternatives podrien ser viables?

Hi ha molts paisatges contaminats. Hem fet alguns estudis amb Greenpeace sobre com rehabilitar aquests espais perquè puguin ser destinats a usos agrícoles, perquè és bastant difícil imaginar-se que en aquests espais s’hi pugui viure.