Fa uns mesos vam ser testimonis de les morts a la frontera sud espanyola, a Melilla, on segons les ONG locals almenys 23 persones van perdre la vida. Recentment, a Itàlia un home colpejava fins a la mort un manter mentre la gent, lluny de reaccionar, es quedava gravant la situació sense fer res. Què ens porta, com a societat, a permetre aquestes vulneracions de drets humans?

En siguem conscients o no, tenim formes de socialitzar que són racistes: aprenem a socialitzar de forma racista. Encara ara sorgeixen relacions de poder basades en el colonialisme i es blanquegen els discursos d’odi, i no parlo només de l’extrema dreta. Crec que hi ha un gran desconeixement al voltant del racisme i això afecta la nostra capacitat de resposta i reacció. Vivim un moment de gran polarització, i amb un boom de la tecnologia i les xarxes socials que moltes vegades ens fan desconnectar de la realitat i banalitzar molts problemes: ens diem “això ja ha passat, va, anem per una altra cosa”.

Venim d’unes manifestacions arran del cas de George Floyd i el moviment Black Lives Matters. Res d’això ha calat més enllà de les xarxes?

La primera manifestació per George Floyd a plaça Sant Jaume va ser molt emocionant, era plena de gent i tothom cridava “Barcelona antiracista”. Però cinc dies abans, a la Rambla de Barcelona vam tenir cinc policies posant el genoll sobre l'esquena una persona negra i ningú es va indignar. Així que sí, és tot molt bonic però també hi té a veure el que està de moda. Crec que hi ha coses que han calat i que han servit de gasolina, però també és cert que els discursos racistes fa temps que s’estan enfortint. Quan passen fets com el de George Floyd s’obren interrogants, però al final els Estats Units queden lluny. Quan et poses a mirar què passa a casa nostra i comences a qüestionar les coses, generes incomoditats i llavors la gent ja no és tan antiracista.

No ens agrada pensar que aquí també hi ha racisme.

Les persones se senten qüestionades. Des de SOS Racisme sempre ens fem una pregunta: cal esperar que ens matin per reaccionar? I insisteixo que no és només un problema de l’extrema dreta. Quan el govern parla de “migració legal i segura” està comprant el marc de pensament de l’extrema dreta. I això és encara més preocupant, perquè l’extrema dreta ja sabem que és feixista. El problema no és que el seu discurs estigui calant, és que ho estem permetent. Com a persones individuals també tenim una responsabilitat, tot i que la part més gran la tinguin els governs i les institucions públiques.

¿El racisme de la nostra societat té a veure amb la nostra història colonial?

Rotundament sí. El problema és que la gent no sap què és el racisme. Moltes vegades es confon el racisme amb la discriminació racial, que la pot patir tothom. Però el racisme es dona des de grups hegemònics cap a la resta de poblacions racialitzades. La població blanca crea la idea de raça durant els processos colonials per tal de justificar-los. Ens diuen que existeixen les races, la població que s’autodenomina blanca es presenta com a moralment i evolutivament superior i racialitza la resta de la població mundial, i arriba fins a deshumanitzar la raça negra, que no consideraven persones. Això no s’ha superat.

El discurs antiracista diu que la colonització no s’ha acabat sinó que s’ha convertit i que continua en forma d’empreses transnacionals del Nord enriquit espoliant el Sud…

Està tot relacionat. La revolució industrial, el sistema capitalista, la necessitat de matèries primeres… Vivim en una societat amb una història colonial. Ens cal una memòria històrica i antiracista, i per això parlem de veritat, justícia, reparació i garantia de no repetició. A les persones racialitzades se’ns diu que si no prosperem és perquè som menys intel·ligents o perquè no ens hem esforçat, quan el cert és que encara ara continuem vivint un espoli neocolonial. O abaixo el cap i accepto que ets superior o intento imitar-te per progressar, però està clar que això no funciona: estem vivint un colonialisme 2.0.

Què podem fer per revertir el racisme en la nostra societat? Podem abordar-ho des d’una visió de justícia global?

És difícil. Nosaltres sempre diem que no veurem el final del racisme, i els nostres fills probablement tampoc. Però el que sí que podem fer és posar el nostre granet de sorra perquè les generacions futures no hagin de patir el mateix que nosaltres. Probablement no hi ha una fórmula, el que hi ha d’haver és una voluntat real, i això implica reconèixer el mal que s’ha fet. Vivim en una ciutat amb un Cristòfor Colom que s’alça com un heroi. El problema no és l’estàtua, el problema és que no hi ha reconeixement del mal causat.

Pel que fa al model de cooperació internacional, ha de ser des d’una perspectiva de justícia global, però en canvi sovint es repeteixen dinàmiques de supremacisme blanc. Abans els països occidentals enviaven missioners després de violentar a les poblacions colonitzades, i ara els mateixos estats i organismes supraestatals amb passat colonial financen ONGs assistencialistes que reprodueixen relacions de poder que reforcen la percepció de "salvadores blanques”. Hem d'entendre que el problema no és a l’origen, el problema és als dos llocs. La justícia global ha de ser el camí, però s’ha de revisar contínuament i sense reproduir estereotips, dinàmiques de poder o jerarquies que perpetuen pràctiques racistes, malgrat que la intenció sigui bona.