Com és la defensa de la terra per part de la comunitat indígena?

La nostra posició és defensar la vida i defensar la terra. Defensar la terra no només per a nosaltres, sinó per a tothom en aquest món interconnectat. El sistema capitalista busca la manera d’extreure més diners de la terra, mentre que la nostra lluita sempre ha estat sobre com cuidar-la: com cuidar les muntanyes, els rius i l’aire. Molta gent no entén com és d'important per a nosaltres, els indígenes, defensar la terra.

Quin és el paper de les multinacionals al vostre territori?

Les multinacionals són les responsables de tots els impactes que estan causant danys a la terra. Colòmbia és vista com un paradís per la riquesa dels seus minerals, i el paper que han jugat les multinacionals és el de la mort. Són un càncer, un virus que conspira amb el sistema i el poder per anar a explotar, a robar, a prendre. Quan dic que el paper de les multinacionals és matar ho dic literalment: a Colòmbia moltes persones han estat expulsades i assassinades del territori pels interessos de les multinacionals. Es veuen a si mateixos com a gestors dels recursos, però el cert és que són còmplices de moltes morts als nostres territoris, còmplices de la mort de la humanitat. Estem en una situació d’emergència climàtica i els més contaminants són les multinacionals que generen riqueses per a uns quants aprofitant els recursos de la terra. Les multinacionals són les responsables que estiguin matant el nostre territori.

Quins efectes de les multinacionals has viscut de més a prop?

El de les mines de carbó. A Colòmbia tenim la segona mina de carbó més gran del món, i la mineria és un exemple molt clar de com les multinacionals estan matant la gent i el territori. Han assecat rius per poder utilitzar l’aigua, han portat conflictes, nens i nenes moren de gana allà on hi ha mines… ¿Com és possible que les multinacionals generin tanta mort i tant impacte? Perquè són còmplices dels governs. Deixen la gent en la misèria, i aquest carbó és el que va a escalfar les cases europees. Molts països viuen còmodes a costa dels patiments de famílies a qui han robat l’aigua. I els nostres governs en són còmplices, no els importa la vida, només els importa com extreure més i més.

Es tracta d’una nova forma de colonialisme, doncs?

En l’era del desenvolupament tecnològic el sistema està dissenyat perquè consumeixis, t’explotis, consumeixis, et venguis… Abans ens colonitzaven amb l’espasa i la creu i ara arriben amb els seus projectes prometent tecnologies, quan en realitat la majoria de vegades són tecnologies per explotar. És la pitjor manera de colonitzar: com a fills de la terra, si ens maten a nosaltres la terra pot continuar, la vida continua sense nosaltres. Però el que s’està destruint ara és la terra, i això impossibilita que res continuï. L’ésser humà s’està matant.

Quin és el paper de les organitzacions del Nord en la lluita contra el que està passant? A Catalunya, per exemple, s’està treballant en un centre que reculli denúncies de les males pràctiques de les empreses. Quin paper ha de tenir el Nord global en el que està passant als vostres territoris?

Tenim un gran problema, i és que hi ha empreses mineres que creen les seves ONG ambientals patrocinades per elles mateixes, i per això observem les organitzacions que venen a Colòmbia amb molta cura. Les iniciatives amb bones intencions sempre seran ben rebudes, però moltes organitzacions giren a l’entorn del sistema. Si hi ha diners, hi ha projectes. Si no hi ha diners, no hi ha drets humans? Els drets humans no es basen en condicions econòmiques, són una condició de vida. Des del Nord el millor que es pot fer és exigir als governs locals que no matin els altres territoris.

Per tant, quin paper s’hauria d'adoptar des de la cooperació internacional?

La pregunta és “com cooperar?” Si voleu ajudar els colombians, per què no ajudeu els colombians que han arribat al vostre país? Quines garanties tenen? Molts ha vingut a aquest país a la recerca d'oportunitats, alguns perquè estan amenaçats de mort, o perquè els han pres les terres. Quants colombians hi ha a Espanya? Com han vingut fins aquí? No es pot parlar de drets humans quan ni tan sols es respecten per a la gent arriba al teu país. S'hauria de treballar a escala local per canviar les polítiques locals.

Abans comentaves que els acords de pau no han funcionat a Colòmbia, sinó al contrari. No sé si ara que ha guanyat Gustavo Petro hi ha més esperança que això canviï, o s'agafi un altre rumb en la defensa dels drets humans.

Bé, el procés de pau no s'hauria d'anomenar així, és un concepte molt comprometedor i massa idealista. Això és un acord de conflicte armat. Perquè la pau per a les comunitats indígenes significa molt més. Segurament l'acord ha servit per a moltes coses, i en el fons representa una esperança, però la realitat és que després de la signatura els grups s’han rearmat. Si abans parlàvem de dues guerrilles, ara són moltes més. Si abans es reclutava un jove al dia, ara se'n recluten 20. Si abans eren reclutes més grans, ara són menors que són retornats a les seves famílies dins de taüts al cap de pocs mesos. La violència a Colòmbia ha augmentat, i n’és responsable Duque, però també els anteriors governs que tampoc van complir l'acord. Hi ha territoris on no s’hi pot anar. Jo no hi puc tornar. L'acord de pau no ens va portar garanties per fer complir les lleis, abans ens perseguia el govern i ara ens persegueix tothom.

Què representa Petro per a aquest nou moment?

Significa una esperança perquè els drets fonamentals realment arribin als pobles: per una salut digna, perquè el camperol tingui garanties per cultivar, per ser més autònoms i no dependre d'altres països... De moment en el moviment indígena hem optat per actuar territorialment amb les nostres fortaleses; tenim el nostre propi govern, que són la nostra pròpia jurisdicció, organització, espiritualitat, llengües... Són estratègies per les quals continuarem combatent. Crear un govern del poble perquè siguem escoltats i no perseguits.

El gran repte és el conflicte armat. Els grups que s’han rearmat són paramilitars i fan el que digui qui els paga. Que cessin l’activitat no és fàcil i caldran estratègies per negociar. De moment els territoris se’ls disputen els paramiliars, i al mig hi ha la comunitat patint-ne les conseqüències.

Vas patir un atemptat en una ràdio comunitària, en què vas resultar ferit i alguns dels teus companys van morir. Has estudiat comunicació intercultural. Quin és el teu rol com a comunicador social? Se t'ha perseguit per aquest rol? Com és d’important aquesta comunicació en la lluita pels pobles indígenes?

Nosaltres utilitzem la comunicació de dues maneres. Una es basa en utilitzar els nostres propis mitjans de comunicació, els que hem après dels nostres ancestres, i l'altra és saber adaptar-nos i entendre els mitjans actuals de comunicació i els avenços tecnològics. Fem servir tots dos mitjans per visibilitzar i informar sobre les nostres lluites, però també per mobilitzar aquestes lluites. Pel que fa a mi, visc la lluita en carn pròpia: visito les comunitats perquè m'expliquin què hauríem d'estar dient-li al món i donar-los les eines que siguin necessàries per fer arribar les seves històries. Sempre hem prioritzat explicar el que estava passant, la veritat, i això incomoda els grups i governs, i per això ens assenyalen. Jo vaig patir un atemptat, i en vaig sortir viu, però molts companys meus han estat assassinats en l’exercici de la comunicació.

També fas servir l’art com a forma de comunicació.

Sí, jo soc cantant i em comunico des de l'art. Quan les coses les dius de manera directa, et fan callar, però mitjançant la música és més difícil que identifiquin els missatges i, per tant, no ens veuen com una amenaça, però alhora ens permet arribar als joves que ens escolten. És un cant a la vida, agafem ritmes actuals que els joves escolten i hi introduïm el missatge que volem donar: la nostra defensa del territori. L'art és la nostra forma de resistència. Tot i que al principi la comunitat no ens donava suport, ara hem guanyat popularitat, fins i tot internacionalment, i veiem que aquesta estratègia té impactes reals en la joventut. Els intentem transmetre que la música pot ser la seva professió i que poden arribar lluny. És una oportunitat que jo no vaig tenir i que m'agradaria donar als joves.

I tot això ho feu des de la no-violència?

Exacte, seria contradictori fer el contrari, nosaltres defensem la vida. Tenim la Guàrdia Indígena, que són dones i homes que tenen un compromís amb el territori i el defensen com poden cada cop que són atacats, mitjançant la comunitat i no les armes. Ser més gent ens dona valentia per defensar-nos. Aquesta unitat és realment important per a nosaltres. Optem per un procés organitzatiu des de la consciència, la claredat, la comunitat i el respecte a la vida.