Quina és la teva situació als camps de refugiats saharauis?

Tinc 22 anys i he viscut tota la vida en un campament de refugiats saharauis. Treballo a l’hospital i també soc voluntària en diversos projectes. D’una banda, participo en grups de no-violència, on fem tallers sobre la importància del diàleg, i també col·laboro en un projecte d’atenció a les dones embarassades. Les visitem cada setmana per informar-les i acompanyar-les durant tota la gestació.

Com treballeu la no-violència i per què és tan important?

Crec que el poble saharaui és un poble pacífic, amant de la pau i disposat a viure en harmonia amb els altres, però necessita corregir alguns aspectes importants: el poble saharaui no necessita més màrtirs ni més violència. Per això eduquem els nens en la cultura de la no-violència, i també les dones, ja que s’ha demostrat que són les que tenen un impacte més gran a la cultura familiar. També tenim projectes amb homes, que normalment són els que senten aquesta energia de ser màrtirs i ser guerrers. Però els saharauis ja n’hem tingut prou, d’això.

Ets nascuda als camps de refugiats. Com és la vida allà?

La vida als campaments és difícil perquè els refugiats tenen dificultats climàtiques tot l’any. A més, ningú pot ser independent: la majoria dels refugiats depenen de les ajudes humanitàries. Els refugiats saharauis no poden ser autosuficients per la falta de recursos, feina, salaris i oportunitats. Jo vaig néixer als camps i als 12 anys vaig anar a Algèria a estudiar: vaig fer el batxillerat i estic fent la carrera universitària de bioquímica, però quan acabi hauré de tornar als camps, i allà no hi ha res. Treballaré, però serà més un voluntariat que una feina, perquè als camps de refugiats no sempre hi ha salaris.

En què aboqueu les lluites i les esperances, els joves?

Esperances… Hi ha moltes preocupacions entre els joves dels camps, i la principal és quedar-se tota la vida allà sense res, viure tota la vida com a refugiat, veient com els nostres somnis es fan cada vegada més difícils, fins que arriba el moment que deixes de somiar. Per què perdre el temps somiant si saps que no podràs fer realitat cap somni?

Has vingut a Barcelona al Fòrum Youth Act! Joves en Lluita per la Justícia Global. Què n’extreus de la trobada?

El meu punt de vista és que tenim problemes compartits, com ara la mobilitat. Al Sàhara tenim molts problemes per moure’ns i obtenir documentació. Alhora, hi ha diferències. Per exemple, els refugiats saharauis tenim menys presència mediàtica que la causa palestina, nosaltres estem una mica oblidats. A banda d’això, m’ha satisfet molt trobar-me amb un grup tan actiu, amb tantes idees noves i energia.

Per on creus que passen les solucions?

Per abordar els conflictes globalment. Els problemes climàtics i de mobilitat ens afecten a tots i, per tant, podem trobar solucions globals.

El govern espanyol ha fet un gir històric amb el Sàhara, i el president Sánchez ha mostrat el seu suport a les propostes del Marroc.

No ens sorprèn gaire, el que esperem sempre és que el govern espanyol ens decebi. La part bona és que gràcies a això la població espanyola ara sap més sobre la causa saharaui.

Partits com Podem també ens han donat espai i és un espai en positiu.

En la teva tasca de voluntària amb embarassades, quins són els principals problemes que et trobes?

Moltes dones no saben què han de fer durant l’embaràs, què han de menjar, quins medicaments són beneficiosos… Nosaltres els fem visites i les formem. No és una cosa que fem organitzada, és més aviat una tasca voluntària de les persones que treballem als hospitals.

Quina és la implicació de les dones saharauis en les diverses lluites?

Hi ha dones que volen formar part del govern i tenen tot el meu suport. Les dones tenim els mateixos drets que els homes. Per sort, als camps saharauis no he vist mai casos de violència contra les dones, perquè hi ha relacions pacífiques entre les famílies i això significa respectar les dones. Això sí, seguirem lluitant perquè puguin ser iguals als homes, perquè puguin estudiar, treballar i ser independents.