Formes part de moviments juvenils contra l’emergència climàtica. ¿Com t’impliques en aquests espais?

Els moviments juvenils contra l’emergència climàtica són espais de trobada on es fan tantes coses com mans tenim. Són espais de trobada on podem compartir malestars i posar en remull les sensacions que ens aclaparen durant el dia a dia. Es tracta d’entendre que la nostra no és una tasca individual perquè, si no, pot ser paralitzant. I, alhora, de sentir la tranquil·litat que moltes de les coses que et passen no et passen només a tu. Més enllà de les manifestacions, veure que no estem sols és un dels aspectes més importants.

¿Tens la sensació que els joves partiu d’un escenari de partida molt fatalista (emergència climàtica, social, ecològica, d’habitatge, etc.)? ¿Hi ha espai per a l’esperança?

N’hi ha. Fa uns anys el terme emergència climàtica ni tan sols estava sobre la taula, i si en parlaves et deien: “Ara aquest ve a explicar-nos la roda”. El fet que les administracions hagin començat a utilitzar aquests conceptes és una petita victòria simbòlica, et demostra que alguna cosa es pot canviar. És cert que del llenguatge a les accions hi ha un gran pas, però és un canvi pel que fa a l’abordatge. Som una generació que hem viscut sempre en crisi, però tampoc podem quedar-nos en el “tot està malament”. No és que no hi hagi espai per a l’esperança, és que l’hem de fer possible.

Les qüestions que us preocupen afecten especialment el sud global. ¿Tenim una responsabilitat, al nord, amb el que hi passa?

El primer és entendre que tot el que fas en un lloc té efectes en un altre lloc. Una política que fas a Catalunya pot tenir efectes a Colòmbia, a Sud-àfrica… Si les problemàtiques són globals cal treballar-les des d’una posició global. No podem quedar-nos tancats en l’Europa fortalesa. Hem d'entendre que no podem viure amb una política de creixement infinit en un món amb recursos finits, i hem d’entendre que els països hem tingut un desenvolupament desigual. Hem de ser conscients que hi ha hagut processos colonialistes i extraccionistes que han enriquit a uns i precaritzat a d’altres. Cada política que fem ha de tenir en compte tots els impactes, no només els locals.

¿És també una responsabilitat amb mirada feminista o ecofeminista?

Al final quan parlem d’ecofeminismes estem parlant de posar en relació que totes les subordinacions que viuen les dones i les identitats dissidents tenen a veure amb les relacions d’explotació, domini i possessió que ens envolten. Hem de tenir al cap que som éssers interdependents i ecodependents. Necessitem aliments sans i sòls fèrtils, necessitem recursos per generar energia, necessitem serveis públics que estiguin a l'altura. Hem de fer un exercici de solidaritat i entendre que podem ser persones autònomes també perquè molta gent ens ha cuidat al llarg de la nostra vida, i nosaltres també hi podem contribuir.

Quines accions es poden emprendre en aquest sentit?

Un punt clau és entendre que els governs i les administracions tenen un paper fonamental a l’hora de decidir quins projectes tiren endavant i a quins grups donen suport. Encara ara en els pressupostos es deriven diners cap a grans blocs com són l’armamentístic o les forces de seguretat. En termes de cooperació i justícia climàtica o temes relacionats amb el feminisme cal una batalla constant per tenir un pressupost que et permeti fer projectes que puguin canviar les coses. Hem de deixar de finançar la indústria fòssil i armamentística, els bancs juguen un paper en aquest sentit. Si una cosa ens demostra la història és que l’empresa privada no farà grans canvis, al contrari. Entra en el paper de les administracions que es respectin els drets humans i s’estableixi un control sobre els impactes de les empreses.

Tu ara mateix ets tècnica d’educació en una entitat de justícia global. Quina importància té l’educació en temes com aquestes per al futur?

L’educació és una eina que tenim des dels moviments de justícia global per intentar canviar el tauler del joc. L’educació és una eina que ens permet fer canvis des de la quotidianitat. Es tracta de compartir el que ens passa en la vida diària, els dubtes i malestars, i posar-ho en relació amb el que ens envolta. Es tracta de trobar els diversos llenguatges que et permetin veure que no estàs sol.