L'alimentació, l’habitatge i l’energia, i financen la indústria armamentista… per què creus que la gent no fa el pas a la banca ètica?

Hi ha diversos motius pels quals la influència social, política i econòmica de la banca ètica és encara inferior a la de la banca tradicional. N’hi ha tres que estan interrelacionats i considero rellevants. En primer lloc, el recorregut d'aquesta última, en formes menys sofisticades que les actuals, es remunta a les primeres civilitzacions mesopotàmiques, mentre que la consciència de l'ètica en les inversions econòmiques comença a sorgir al segle XIX arran de la preocupació d'algunes comunitats religioses sobre l'ús dels seus diners. Si fem la comparació amb estructures més similars a les actuals, l'operativa de la banca tradicional comença al segle XV. En canvi, la banca ètica arriba a finals del segle XX. Per tant, la inèrcia de la banca convencional té un pes històric molt important. En segon lloc, un canvi de paradigma habitualment genera resistències en una part de l'imaginari col·lectiu. A peu de carrer ho podem exemplificar amb aquella expressió tan comuna: si tota la vida s'ha fet així, per què hem de canviar, ara? Finalment, la confiança lligada amb el que en termes econòmics se’n diu "aversió al risc". Les opcions alternatives signifiquen sovint anar a contracorrent i, per tant, es perceben com a més insegures. De totes maneres, permet-me ser optimista, perquè la banca ètica ha tingut un creixement considerable durant les dues últimes dècades i és una realitat tant a casa nostra com a escala europea.

Cal més suport institucional a les alternatives econòmiques justes?

Absolutament. El factor institucional és clau per enfortir la confiança de la ciutadania de la qual parlàvem anteriorment. Hi ha d'haver la valentia i la voluntat política de les institucions perquè l'economia justa i solidària sigui un pilar central dins la societat. Des d'un punt de vista ètico-moral, la institucionalitat ho té complicat per rebutjar les propostes justes i solidàries; fins i tot des d'una perspectiva econòmica ho té difícil, perquè els rendiments de les dues opcions són similars. Per aquest motiu, insisteixo en la valentia com a factor fonamental per deslligar-se d'alguns dels vincles amb el sector convencional i fer front als probables conflictes d'interessos que puguin sorgir.

En un sistema en què les multinacionals ho controlen gairebé tot, ¿com afavoreixen els microcrèdits a les comunitats del Sud? ¿Són una escletxa per escapar de les dinàmiques capitalistes?

Les multinacionals són una de les expressions més representatives del capitalisme, que, dit de forma simplificada, persegueix la màxima eficiència econòmica per damunt de qualsevol principi ètico-moral. Les persones beneficiàries dels microcrèdits s'escapen dels interessos bancaris tradicionals perquè no aporten el rendiment econòmic esperat i com a conseqüència són ignorades. La inclusió financera que els proporcionen els microcrèdits els permet desenvolupar els seus projectes tant individuals com col·lectius. En aquest sentit, es pot afirmar que són una alternativa a les dinàmiques capitalistes, ja que responen a les necessitats d'un grup poblacional que altrament quedaria marginat.

Quina és la contribució de les finances ètiques al feminisme? I a l’emergència climàtica? I a la lluita antiracista?

El sistema social imperant a escala mundial és el patriarcat, i el seu braç armat, el capitalisme. D'aquí deriven les relacions socials asimètriques entre gèneres, l'explotació desmesurada dels recursos naturals, el racisme d'origen colonial i les desigualtats entre el Nord i el Sud global. En contraposició, les finances ètiques són l'extensió del feminisme en l'àmbit econòmic. Així doncs, ofereixen una proposta inclusiva per als grups poblacionals més vulnerables, entre els quals hi ha les dones. Una part molt considerable dels projectes que es financen a través de les finances ètiques tenen com a beneficiàries dones. Pel que fa a l'emergència climàtica, la sostenibilitat ambiental és un altre dels valors bàsics de les finances ètiques. Per tant, els projectes finançats són respectuosos amb l'entorn i responen a la crisi climàtica global de manera apropiada. Pel que fa al racisme, un cop més les finances ètiques exerceixen el seu rol social inclusiu. Des de l'època colonial, certs grups poblacionals han patit abusos i discriminació per motius racials. En aquest procés, han esdevingut vulnerables políticament, socialment i econòmicament.

Les finances ètiques són l’engranatge de l’economia solidària: fan possible molts projectes que no rebrien finançament dels bancs convencionals. Quins criteris se segueixen per apostar per un projecte o un altre?

D'una banda, els criteris de finançament positiu tenen a veure amb la sostenibilitat ambiental dels projectes, el seu impacte social i també la faceta cultural que poden aportar. D'altra banda, també hi ha els criteris d'exclusió, habitualment vinculats a certes indústries com podria ser l'armamentística, l'energia nuclear o la pornografia, per citar alguns exemples. A més a més, també es rebutgen pràctiques productives qüestionables que no respecten les persones i l'entorn físic.

Quin tipus de projectes o sectors amb impacte positiu fomenten les finances ètiques ara mateix, tant al Sud com al Nord Global? ¿Hi ha algun forat on encara no tingueu cabuda i seria estratègic per a la justícia global entrar-hi?

Afortunadament, les finances ètiques donen suport a diversos sectors estratègics i de futur com les energies renovables, l'agricultura i la conservació ambiental, el comerç just, la sanitat, l'educació, el turisme sostenible i la inclusió financera, entre d’altres. Dos àmbits que fora bo reforçar, tot i que ja hi ha projectes que es duen a terme i entitats que s'hi dediquen, són les assegurances i l'esport. Les primeres per la rellevància econòmica que tenen a escala mundial, i l'esport per la seva capacitat d'integració social tant al Nord com al Sud Global.

Des de diferents plataformes i campanyes es denuncia la visió de l’economia que s’imparteix a les aules: ¿creus que incloure la justícia econòmica al currículum és part de la solució a les vulneracions del nostre món?

És una part essencial pel canvi de mentalitat que les finances ètiques promouen. Es tracta d'incorporar valors reconeguts com a positius, amb un ampli consens social, a les relacions econòmiques. La proposta curricular hauria d'abraçar tot l'espectre educatiu, des de la primària, amb l'objectiu de generar consciència, fins a la universitat, que és on es formen en última instància els professionals del sector. És a dir, sí que crec que és una política que sumaria per a la millora de la justícia global.

Fa uns mesos es va celebrar a Barcelona la conferència FEBEA, trobada de la banca ètica europea. Quins reptes teniu sobre la taula? Tenim referents a seguir d’altres països?

Personalment, penso que el repte més gran és continuar creixent amb coherència, cooperació i cohesió. Per aconseguir-ho s'ha d'eixamplar la base ciutadana i involucrar més les institucions. A més a més, hi ha reptes d'adaptació a l'entorn socioeconòmic com poden ser la digitalització de l'economia social i solidària o la formació de noves emprenedories joves en formes de finançament innovadores. Pel que fa a les referències que ens poden donar altres organitzacions companyes europees amb un bagatge més dilatat, hem d'aprendre dels seus encerts, però també dels errors. Certament, hi ha altres països en què el sector ha evolucionat més ràpidament que a l'estat espanyol i sempre és bo poder tenir exemples que puguin servir d'ajuda. Tot i així, soc de l'opinió que el camí a seguir ha d'anar guiat per la nostra realitat política, social, econòmica i cultural. Catalunya és un territori pioner en el sector en el sud d'Europa i és una molt bona notícia que s'hagi pogut tornar a celebrar la conferència anual de FEBEA en format presencial a Barcelona.