Ets filla i neta dels fundadors de la cooperativa Manduvira de sucre. Què ha suposat la cooperativa i el comerç just a la teva comunitat?

El meu avi va ser un dels primers socis de Manduvira, després el va seguir el meu pare, però la cooperativa va ser fundada per 35 persones, majoritàriament docents, com una cooperativa d'estalvi i crèdit, ja als anys 80. La cooperativa i el comerç just a la meva comunitat són sinònims de progrés i desenvolupament. Arroyos y Esteros seria una ciutat totalment diferent si avui dia no fóssim el que som: una cooperativa de producció orgànica i de comerç just que incideix directament en l'economia de la comunitat i en el desenvolupament de més de sis mil persones de manera directa.

La migració de joves que no poden formar-se o no poden treballar és habitual a les zones rurals: ¿el comerç just pot ser una via per frenar aquesta dinàmica? ¿Se te n'acuden d’altres?

Paraguai actualment té un important augment en el bonus demogràfic, que fa referència a una fase en què el balanç entre les edats d'una determinada població genera una oportunitat per al desenvolupament. Aquest bonus es traduirà en beneficis reals per als joves només si es fan inversions en capital humà, sobretot en educació i ocupació. En el cas del Paraguai, avui les polítiques públiques són orientades pel PND (Pla Nacional de Desenvolupament) 2030, que van lligades als ODS 2030. No obstant això, la monitorització dels compliments d'aquests objectius és gairebé nul·la i ineficient. Aquest problema s'accentua a les zones rurals. Per a una jove o un jove rural accedir a les oportunitats d'ocupació, salut i educació que consten al pla nacional de desenvolupament és gairebé impossible. De cada 10 universitaris, 7 no culminen la carrera. En departaments com el Chaco Occidental fins i tot accedir a l'educació secundària és difícil. Per això les migracions són cada cop més notòries, alguns fins i tot van a altres països a la recerca d'una millor qualitat de vida però sense preparació i exposant-se a molts perills com el tràfic de persones.

Quina contribució al feminisme, amb pràctiques concretes, creus que fa el moviment del comerç just?

El comerç just té la particularitat de ser una institució social que promou els drets humans i principalment els drets de les dones. Hi ha una cosa molt interessant que ha passat en aquests darrers deu anys en què institucions lligades al comerç just i els seus aliats (clients i cooperacions) incideixen en les polítiques públiques dels governs locals. Amb això s’ha aconseguit més visibilitat dels problemes de les dones, i més a l'àmbit rural, i ha permès abordar situacions complexes com la violència de gènere, la falta de feina o de formació a les dones.

En un món dominat per les grans transnacionals, aposteu per la fórmula cooperativa: què aporta a les organitzacions i a les persones? ¿Com creus que podria estendre's més aquesta manera de treballar?

El cooperativisme, juntament amb les polítiques i bones pràctiques del comerç just, des d'una òptica social trenca vells paradigmes de desenvolupament i en proposa de més dinàmics i eficaços, en què tots tenim els mateixos drets i les mateixes oportunitats de créixer. L’única manera que aquest model econòmic i social es pugui estendre és amb la maduració i l'enfortiment de les seves governances, l'aliança estratègica entre cooperatives o associacions relacionades al CJ, i el suport d'organitzacions com la CLAC i altres institucions del nord envers el sud per al seu enfortiment. Calen polítiques públiques locals que reforcin el seu model econòmic i social i els emparin dels models convencionals.

Les certificacions garanteixen el compliment dels criteris del comerç just. ¿Creus que haurien de ser el mecanisme utilitzat per garantir la dignitat i la justícia en qualsevol producte cultivat o fabricat en empreses o projectes que no són de proximitat? ¿Creus que el greenwashing de moltes grans empreses perjudica la visió de les certificacions fairtrade?

Les certificacions són importants per enfortir més que res la confiança dels nostres consumidors. Ara bé, el greenwashing de les transnacionals és perjudicial per als petits productors i productores que amb molt esforç estem entrant al mercat i que tenim encara moltes debilitats en el moment de col·locar els productes, perquè els recursos de màrqueting o estratègies de comercialització són molt bàsics en comparació amb les grans empreses dedicades a vendre, vendre i vendre. És difícil, per això crec que el següent pas que hauríem de fer com a institucions lligades al comerç just ​​és també treballar per les polítiques públiques locals i regionals per després incidir en el mercat internacional.

¿L’estan afectant els efectes del canvi climàtic?

Molt. Aquest any hem perdut el 40% de la producció per la sequera i els incendis forestals…

Hi ha consumidors conscienciats reticents a comprar comerç just per la petjada ecològica de la importació, però diversos estudis confirmen que la petjada del sucre de canya ecològic i de comerç just té menys impacte que el refinat produït a Europa, per exemple. Què els diries sobre això? Quines mesures adopten les cooperatives de comerç just per tenir cura del medi ambient?

Manduvira i el seu producte té un model d'economia circular que comença amb el tall de canya dolça i la remissió de la matèria primera a la planta processadora de sucre, on mitjançant el bagàs produïm la nostra pròpia energia elèctrica. Les aigües utilitzades en el procés són reciclades tres vegades, per exemple. Cada finca certificada posseeix una mitjana del 25% de bosc controlat per les certificacions de producció orgànica, posseïm el nostre propi viver forestal on produïm arbres nadius per a la forestació de la comunitat i les finques dels nostres socis. Tenim convenis i aliances estratègiques amb la WWF Paraguai, el ministeri de l'Ambient i l'Institut Forestal Nacional. Des del departament de projectes de la cooperativa treballem en la incubació de programes ambientals a mida de les institucions, també hi promovem investigacions científiques.

La lluita per la sobirania alimentària és un dels grans reptes globals. ¿Creus que es viu igual als països del Sud i del Nord global? Quins altres reptes comuns creus que tenim sobre la taula?

La situació és semblant, però hi ha algunes diferències interessants: al sud tenim més problemes amb el dret a la sobirania alimentària que al nord pel simple fet que les condicions són diferents. El repte comú que tenim tots és l'accés a aliments innocus i sans, i la seva fiabilitat, perquè el greenwashing té molts força i les masses prefereixen aquests productes pel seu preu i perquè suposadament tenen la mateixa qualitat.

Quin paper poden jugar governs i consumidors per aconseguir la justícia global?

Calen polítiques públiques que advoquin per una justícia global més congruent i més justes per a tots els sectors que estan dins del mercat orgànic, ecològic i de comerç just.