Jordi Borràs: “La manera de no passar por és minimitzar l'espai de l'atzar”

Jordi Borràs està cobrint una manifestació ultra a Barcelona. És entre el 2014 i el 2015 i, mentre fa la seva feina de fotoperiodista, un dels participants se li acosta a tota velocitat, intenta agafar-lo pel coll, però és interceptat pels Mossos. Porta tatuat l'emblema nazi d'Alba Daurada, es diu Alejandro Fernández i més endavant serà membre electe de Vox a les eleccions municipals. O una altra agressió: un policia nacional i militant de Vox, a crits de “Viva España” i “Viva Franco”, agredeix físicament Borràs al centre de Barcelona quan caminava sol pel Barri Gòtic.

Aquestes són només tres de les múltiples agressions que ha patit des de l'any 2013 aquest fotoperiodista especialitzat en l'extrema dreta. Una professió que, en una conversa amb l'ARA, admet que ha acabat sent una tasca de risc en què ha hagut d'aprendre a gestionar la por i a desenvolupar estratègies per protegir la seva integritat física. Una d'aquestes estratègies va ser canviar de teló de fons: de cobrir manifestacions a Catalunya a fer-ho arreu d'Europa.

Si bé primer treballava en el marc dels Països Catalans analitzant el fenomen ultra, va arribar un punt que va ser impossible seguir fent de fotoperiodista captant el moviment al carrer. El tenien identificat i, quan el veien, es giraven contra ell. Això comportava dues coses, reflexiona: es trobava físicament en perill i no es complia un dels requisits que ell considera imprescindibles per treballar, que és passar desapercebut.

Davant d'aquestes situacions, com gestiona la por Jordi Borràs? Com s'enfronta a la tensió inherent que comporten? "Si els mostres la teva por, ja has begut oli", respon taxatiu sobre la seva actitud a l'hora d'afrontar l'assetjament de l'extrema dreta. Explica que ha hagut d'aprendre a "normalitzar coses que no són normals" per poder captar, a través de l'objectiu de la seva càmera, els moments clau. Ha après a camuflar la por que pot generar l'estètica i el conjunt de la performance de l'extrema dreta.

Sense considerar-se ni "valent" ni "poruc" –es defineix com a cautelós–, confessa que amb el temps ha aconseguit trobar seguretat en el control de la informació. És a dir, quan viatja per cobrir manifestacions ultres intenta, abans, estudiar-se molt bé el recorregut, parlar amb periodistes locals especialitzats o identificar bé les rutes escapatòries en cas que hi hagués incidents. "La manera de no passar por és minimitzar l'espai de l'atzar", diu a l'ARA.

Una reflexió que ha anat fent al llarg dels anys. Confessa, també, que en alguns moments ha necessitat suport psicològic per gestionar la por que li generaven les amenaces, així com la solitud davant la poca acció de la policia, sobretot en els moments més tensos del Procés. Els Mossos, tot i ajudar-lo en situacions concretes, quan ell va demanar protecció no li van proporcionar per "manca d'efectius". "Ens hem sentit sols, jo i els meus", conclou.