Òscar Fernández: “M’amoïna la creixent desconnexió de la gent de les notícies”

Òscar Fernández és el cap d’informatius de Catalunya Ràdio, que aquests dies viu en primera fila la transició cap a la nova marca 3CatInfo. A mesura que l’actualitat ha anat accelerant el ritme i les manipulacions s’estenen, els professionals dels mitjans han de decidir com seguir servint la immediatesa que se li suposa al mitjà sense caure en les fake news. “No ens fan perdre la son, però sí que és evident que hem de vigilar. I la situació ens ha obligat a demanar-nos més del que fins ara era habitual si una cosa és veritat o no”, explica el periodista, que presenta a més el Catalunya migdia.

Una por recurrent dels responsables de mitjans de ràpida reacció és publicar la mort d’algú de manera equivocada i prematura. A les emissores de Catalunya Ràdio hi ha una cura extrema en aquest punt, segons explica Fernández. “Sempre hem anat molt amb peus de plom. Sobretot perquè a vegades et pot arribar una notícia i potser no ho sap la família. O que la Policia o els Bombers et demanin que no ho diguis, perquè encara no han avisat tothom. Amb les necrològiques no m’importa ser el segon o el tercer a donar la notícia. La vull tenir molt lligada”.

Aquesta amenaça constant contra els intents de manipulació o les intoxicacions de les xarxes han motivat que la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) hagi creat una unitat de verificació, capitanejada per Carlos Baraibar, que actua de manera coordinada amb diferents redactors de la casa. A banda de fer peces d’ofici sobre desinformació, des de la redacció també poden acudir-hi, en cas de dubte, perquè els ajudin a determinar, per exemple, si una imatge que els ha arribat és real o manipulada.

La IA ha facilitat la creació de notícies falses, però té altres efectes que generen inquietud. Sovint es fa servir com a eina per documentar-se, però s’equivoca prou sovint i contribueix a la confusió. "A vegades veig que donem una notícia, fins i tot atribuint la font, i a X algú li pregunta a Grok si és cert o no. Coi, que t’ho estic dient jo, que he parlat amb la font! Però es refien més de la intel·ligència artificial". Fernández recorda, a més, que aquests xats generatius s’alimenten d’unes informacions que poden estar esbiaixades i que sovint acusen també un biaix de confirmació, que tendeix a validar allò que ha escrit qui ha fet la consulta.

Malgrat tot, Fernández creu que el nou paradigma presenta oportunitats. En canvi, expressa més temor per un altre factor dels nostres temps. “M’amoïna la creixent desconnexió de la gent de les notícies. No passa només per les fake news, també perquè hi ha qui considera que només donen notícies dolentes i que, per tant, genera angoixa mirar la televisió o escoltar la ràdio. O altres perquè no estan acostumats que els rebatin els seus convenciments. Tot això fa que cada vegada més gent vagi a buscar les notícies en llocs que no són tan fiables com els mitjans més tradicionals”. I no refusa l’autocrítica: “També és veritat que la pèrdua de prestigi del periodisme, en bona part, també passa perquè ens ho hem guanyat”.