Núria Casanovas: “Alguns insomnis en realitat són por a la foscor”

“La foscor intensifica la nostra vulnerabilitat. És a la foscor quan les pors es fan més grans i sentim els perills més a prop”. Ho explica la psicòloga Núria Casanovas, experta en aquest àmbit i vicepresidenta de la secció de Psicologia de la Intervenció Social del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, que destaca que això passa a causa dels milers d’anys d’aprenentatge que portem com a espècie, ja que des de la prehistòria els éssers humans han estat exposats a més perills durant la nit i les hores de fosca. “Ho tenim gravat, i per això la por a la foscor està molt estesa, tant entre nens com entre adults”.

Per a la psicòloga, cal deixar molt clar que la por per si sola no és un problema. “Les pors són necessàries evolutivament per a la supervivència, i són una demostració que el cervell funciona correctament. El problema arriba amb l’excés, quan no podem controlar-la”. En el cas de la por a la foscor, això passa quan interfereix en la capacitat de dur a terme accions normals, com ara dormir. “Hi ha molts adults que tenen problemes d’insomni i en realitat el que tenen és por a la foscor, però a vegades costa arribar a descobrir que aquesta és la causa, perquè a la gent no li agrada reconèixer que té por”, explica.

Segons Casanovas, el perfil més habitual de persones que pateixen por a la foscor, a banda dels infants, és el dels adults que han passat per situacions reals de malestar relacionades amb la foscor, i l’hipocamp –la part del cervell que gestiona els records emocionals– la vincula amb una experiència negativa. També hi ha les persones amb molta activitat mental, molt creatives, que veuen com el seu flux de pensaments s’intensifica amb la foscor sobretot cap a qüestions que els preocupen i els fan por.

Quan aquesta por s’intensifica i esdevé un problema per viure la vida ja podem parlar de trastorn, i cal abordar-la amb l’ajuda de professionals. Per a Núria Casanovas, una de les primeres coses que es poden fer per començar a superar-la és treballar amb la relaxació a través de la respiració. "Quan comencem a focalitzar-nos en la respiració, a fer-ho de forma conscient i tranquil·la, incorporem més oxigen al cos, i aquest missatge és interpretat pel sistema parasimpàtic, que entén que no hi ha cap perill. L’oxigen també arriba al cervell, on facilita el flux entre neurones i permet pensar amb més claredat". Una altra tècnica que podem fer servir és intentar rebaixar la por relatant-nos què estem vivint i reconeixent que tenim por, però que en realitat no passa res de dolent, que no hi ha res real que ens estigui posant en perill. “Fent això enviem un missatge al còrtex del cervell que ens ajuda a tenir pensaments més positius”. A banda, cal mirar si la por té algun origen concret, com podria ser un trauma, un dol o un malestar que sigui a la base del problema, i consultar-ho amb un professional de la salut. En aquest sentit, Casanovas diu que avui en dia hi ha molta més consciència sobre la importància de cuidar la salut mental i més sensibilitat per buscar recursos a l’hora d’abordar-la, cosa que celebra, perquè “s’ha perdut la idea que anar al psicòleg és de bojos”.