Shahd Abusalama: “Visc amb la por constant de no tornar a veure la gent que m’estimo a Gaza i amb la por no poder-hi tornar mai”

Viure amb la por que la gent que t’estimes sigui assassinada en qualsevol moment. I viure amb la por de no poder tornar mai més a casa teva. La por marca el dia a dia de la vida de Shahd Abusalama, una acadèmica i activista palestina nascuda al camp de refugiats de Jabalia, al nord de la Franja de Gaza, refugiada a Barcelona. “Enmig d’aquesta matança i destrucció implacables, la mort amenaça tots els supervivents de Gaza, i nosaltres vivim amb la por constant de no tornar a veure mai més la gent que ens estimem”, diu amb un nus a la gola. Fa onze anys Abusalama va sortir de Gaza per anar a Londres, on va estudiar comunicació i va fer una tesi doctoral sobre la representació dels refugiats de Gaza al cinema documental. 

Quan va començar el genocidi israelià va remoure cel i terra per treure els seus pares i la seva germana de Gaza, però la resta de la seva família va quedar atrapada. “Sentim com si estiguéssim plorant la seva pèrdua abans que els matin”, confessa, mentre continua intentant salvar els seus, trucant a totes les portes de les administracions, “abans que sigui massa tard”. Reunir la teva família en un lloc segur és un instint humà, però per als palestins és un somni impossible.”Ens han deshumanitzat i això es fa no només amb el setge de Gaza, sinó també amb les polítiques i els sistemes de visats del món. Europa, si volgués, podria negociar una sortida per als palestins que necessiten marxar, i podria, si volgués, garantir que els refugiats palestins poguessin tornar un dia a casa”. 

Cada dia els palestins de la diàspora han de seguir veient la massacre a la televisió i a les xarxes socials. Tothom es fixa en les xifres, però els palestins de Gaza es miren les imatges d’una manera molt diferent: hi busquen noms, cares, indicis per identificar llocs ara irreconeixibles. 

Abusalama també té por per ella i pels que vindran. “Cada dia tinc més por de no poder tornar mai més a Gaza. Gaza havia de ser el refugi temporal per als palestins fins que un dia poguéssim tornar a les terres que ens van robar el 1948, però ara aquest refugi sembla molt llunyà”, afegeix. Abusalama és del nord de Gaza, la zona de la Franja més castigada per l’exèrcit d’Israel, perquè té una llarga història de resistència a l’ocupació: “Han declarat molts cops que volen destruir i buidar el nord de Gaza, perquè és molt important en l’imaginari israelià”. Al nord de Gaza va néixer l’Organització per a l’Alliberament de Palestina, que va ser el bressol de la Primera Intifada i també va ser on va néixer Hamàs. Esborrar-lo del mapa és esborrar aquesta història. “I cap govern del món està disposat a aturar-ho: només veiem complicitat, comerç d’armes i paraules boniques”. Aquest 2025, per als Abusalama, va començar amb el funeral de la seva tia Haniyya, el seu oncle Marwan, i dos dels seus cosins, Wasim i Ismail, assassinats en un bombardeig israelià. I quan es desperta cada matí, el primer que fa ella és mirar el mòbil per saber a qui ha de plorar.