Preguntes i respostes

Les deportacions de migrants: una pràctica sense control judicial

Els expulsats són sotmesos a un procediment administratiu accelerat sense haver comès cap delicte

Barcelona

J. França, Y. Iborra, S. Calvó

El sol fet de no tenir papers exposa els migrants a trobar-se un dia emmanillats en un vol que els retorni al seu país d’origen. Organitzacions de defensa dels drets humans han denunciat les expulsions i devolucions, que no requereixen l’autorització d’un jutge.

Què és una deportació, una expulsió i una devolució?

Deportació és aquella situació en què un estat obliga una persona a un moviment migratori forçós cap a un altre país, normalment el país d’origen. En el marc jurídic espanyol pot fer referència a dos fenòmens: expulsions, que són les que pateixen les persones en situació administrativa irregular residents dins el territori, i devolucions, que es produeixen a les fronteres. Les deportacions comporten també una prohibició d’entrada al territori espanyol d’entre cinc i deu anys.

Qui pot ser expulsat d’Espanya?

Qualsevol persona estrangera que viu en el territori espanyol sense una autorització legal és susceptible de rebre una ordre d’expulsió. Se li pot imposar en qualsevol moment que sigui identificada per la policia. Es pot donar, per exemple, en el context de tràmits legals o d’identificacions policials que entitats com SOS Racisme denuncien que es fan segons perfils racials. Un cop rep l’ordre, la persona pot ser expulsada de manera immediata, o bé passant per un Centre d’Internament d’Estrangers (CIE), on pot estar tancada fins a 60 dies, o quedar en llibertat fins que en algun moment la policia decideixi executar l’ordre. Aquesta espera pot durar fins a dotze anys.

Què són les devolucions en calent?

S’anomena devolució en calent el retorn d’una persona a l’altra banda de la frontera que ha creuat sense ni tan sols l’obertura d’un procediment administratiu. Aquesta pràctica, que ja havia estat denunciada a les tanques de Ceuta i Melilla, va ser legalitzada el 2015 amb la llei de seguretat ciutadana, la coneguda com a llei mordassa. Actualment hi ha un recurs presentat contra aquesta mesura pendent de la resolució de la Gran Sala del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Qui decideix que una persona sigui deportada?

Les ordres d’expulsió i de devolució són procediments administratius, és a dir, les aplica el poder executiu (en aquest cas la Policia Nacional espanyola), i no el judicial. A la pràctica això significa que hi ha una “presumpció d’expulsabilitat”: no cal esperar que un jutjat digui que es pot expulsar una persona, el procediment tira endavant sempre que no hi hagi una resolució judicial que l’aturi. En els casos de les deportacions anomenades exprés (en un màxim de 72 hores), el marge de temps per a un recurs judicial és molt petit. En el cas que la policia no pugui expulsar la persona en menys de tres dies, però, un jutjat ha d’autoritzar la seva privació de llibertat dins un CIE.

Com s’executen les deportacions?

Hi ha casos de deportacions en vols comercials, compartint trajecte amb altres passatgers; també en macrovols de deportació, amb avions contractats exclusivament per a deportacions pel ministeri de l’Interior, o bé en vols de Frontex, l’agència encarregada de coordinar la gestió de les fronteres exteriors de la Unió Europea. Les deportacions al Marroc també es fan en furgoneta i en ferri.

Quin és el protocol d’actuació policial?

El 2007, després de la mort d’un ciutadà nigerià en un vol de deportació, la Policia Nacional va desenvolupar un protocol d’actuació per a les deportacions. En el cas dels vols comercials, si la policia ho considera necessari, es pot posar una escorta, en què dos agents viatgen a banda i banda de la persona. En el cas de les deportacions col·lectives, hi ha com a mínim un agent per a cada persona deportada, tot i que segons les circumstàncies en poden ser més, i un metge i un sanitari per vol. Entre les eines amb què han de comptar els policies hi trobem brides, cinturons i roba d’immobilització o cinta adhesiva reforçada, que es poden utilitzar sobre les persones deportades segons el criteri del cap policial.

Qui opera els macrovols?

Els vols dedicats exclusivament a les deportacions des de l’estat espanyol estan operats actualment per AirEuropa i Swiftair. El maig del 2018 aquesta unió temporal d’empreses va recuperar la gestió del contracte de 9,9 milions d’euros per 18 mesos que li havia pres Air Nostrum i Barceló Viajes el 2016. El contracte preveu que Espanya organitzi vols per a altres estats europeus a través de Frontex, de la mateixa manera que Espanya es pot beneficiar d’altres vols de l’agència europea. La Policia Nacional pot sol·licitar un vol amb un mínim de vuit dies d’antelació.

¿Es pot aturar el procediment?

La deportació només es pot aturar si un jutjat decreta una mesura cautelar. Es poden al·legar diverses raons, com per exemple l’arrelament de la persona, per defensar que la mesura és desproporcionada. En el cas de les devolucions en frontera, la presentació d’una sol·licitud d’asil també pot ser raó per aturar la deportació. En vols comercials la normativa estableix que el comandant pot rebutjar el transport de la persona deportada si considera que posa en perill la seguretat a bord. Tenint això en compte, hi ha hagut persones que han pogut aturar la seva deportació amb resistència física o aconseguint el suport d’altres passatgers de l’avió, que s’exposen a ser castigats amb multes.

Anterior

“Em van dur a la frontera i em van deixar en terra de ningú. Va ser com si em matessin”

Següent

Bitllet de tornada involuntari

Inici