Quan Laura Aubert va dir als pares que ella també volia estudiar a l'Institut del Teatre com el seu germà Adrià, ells no van poder evitar exclamar: “Tu també!?” Però estava escrit. Feia anys que tots dos muntaven les seves obres, com un joc, tot i que també havien agafat les regnes dels espectacles que organitzava el seu pare a la Colònia de Sant Pere (Mallorca) cada estiu. I ja en aquell moment, a la infantesa i a l'adolescència, era la Laura qui proposava i l'Adrià qui organitzava. Ara ella és actriu i ell, director. I tots dos fa més de vint anys que integren la companyia Pirates Teatre, on, per cert, hi ha altres parelles de germans: Robert i Llorenç González, i Anna i Enric Romaní. “Sempre havíem volgut ser més germans per ser més”, confessa l'Adrià.
Portar tota la vida junts, conèixer-se des que van néixer, no ha estat cap inconvenient a l'hora de treballar junts. “Sempre és el primer a qui truco, el primer que veu tot el faig”, diu la Laura. Però no sempre ha sigut així. L'actriu, per exemple, recorda la seva etapa a la Kompanyia del Lliure (2013-2015). “Ens vam allunyar i no ens va anar especialment bé a cap dels dos”, recorda.
Pere Tordera
“Sempre em sorprèn i té una gran llibertat creativa: quan es posa a treballar no coneix límits”, diu l'Adrià respecte a la Laura. És la seva germana petita i admet haver desenvolupat un cert sentiment de protecció cap a ella, però “la realitat és una altra, ja que hem eliminat jerarquies”. La Laura, per la seva banda, destaca la capacitat de reinventar-se de l'Adrià.
La Laura creu que “dirigir és més difícil que ser actriu per sobreviure”. I posa un exemple de quan tots dos van intentar que els triessin en un càsting per participar en La flauta màgica que va fer Joan Font al Liceu el 1999. Tenia dotze anys. “Em van agafar a mi, i a ell no perquè just li estava canviant la veu”, diu ella. En aquell moment, les seves vides es van començar a separar, amb la Laura com a cara visible i l'Adrià com a “menys visible”. Tot i això, han sabut gestionar-ho.
Els dos han fet un nombre incalculable d'espectacles. Ara només esperen gaudir de l'oportunitat d'aixecar un Sweeney Todd. La van veure de petits diverses vegades i fa anys que hi somien.
Coordinació
Thaïs Gutiérrez i Maria Labró