La suma del pop-rock

Pau de La Calle

La suma del pop-rock

Andreu Gomila

El dia en què Andrés Lima i Jaume Manresa es van conèixer, el director madrileny no havia sentit mai a parlar d'Antònia Font. Va ser a Palma, el 2013, quan la banda mallorquina ja havia anunciat que plegava i el seu teclista feia temps que tenia un peu a les arts escèniques, al costat de la coreògrafa Mariantònia Oliver. Lima havia de muntar El malentès, d'Albert Camus, i des del Teatre Principal li van demanar a Manresa que enviés un currículum. I així ho va fer. Primer va pensar que no l'havien seleccionat, però més tard li van demanar que anés al càsting. El director se'l va mirar i li va dir: “Ets de l'equip”. “Crec que ni s'havia mirat el que els havia enviat”, riu el músic. A partir d'aquell dia, Manresa ha treballat en gairebé tots els projectes teatrals de Lima per una senzilla raó: “És un músic extraordinari, més que bo, especial, amb qui em comunico de manera meravellosa, ja que sap expressar amb la música el que vull expressar jo amb les obres que dirigeixo”.

Pau de La Calle

Això no obstant, Lima sap que Manresa és més de pop i ell, més de rock'n'roll, més de la Nina Hagen i dels The Clash dels anys 80. “Sí, ve del pop, però està voltant per sobre dels estils, cada vegada més intemporal”, apunta el director. I no descarta fer-lo pujar a l'escenari algun dia si aconsegueix quadrar una gira amb l'agenda del teclista d'Antònia Font, que també forma part del power trio de Joan Miquel Oliver. De fet, al Paraíso perdido, que està en cartell al Romea fins al 4 de desembre, ho van descartar a l'últim moment.

Manresa confessa que va entrar en el món del teatre en una època en què estava “una mica cremat del pop”, coincidint amb l'etapa final de la banda mallorquina. Ja havia fet alguna incursió en la dansa, també com a intèrpret, “on la música és més lliure”. I va topar amb Lima, que li va oferir la mateixa llibertat. “Confia molt en la creativitat de la gent”, diu. Projectes com Desde Berlín, Teatro en la ciudad, Prostitución i La doctrina del shock així ho corroboren.

Que l'un visqui a Madrid i l'altre a Porreres no ha suposat cap problema fins ara. Han après a treballar junts a distància i a trobar-se de manera intensiva en laboratoris introductoris i, finalment, a la sala d'assaig.

Anterior

Clara Segura
i Oriol Broggi

Següent

Pol López i
Pau Carrió

Inici

Coordinació

Thaïs Gutiérrez i Maria Labró