Clara Segura i Oriol Broggi

L'amistat és això

Pau de La Calle

Clara Segura i Oriol Broggi

L'amistat és això

Andreu Gomila

No hi havia res que els hagués d'unir, perquè, tot i estudiar més o menys plegats a l'Institut del Teatre, eren de cercles diferents, però Oriol Broggi havia de muntar el Jordi Dandin de Molière a l'Artenbrut i va anar a buscar una noia de la qual li havien parlat molt bé: Clara Segura. “Ens vam entendre moltíssim”, recorda Broggi. Això va ser el 1999 i, d'aleshores ençà, podríem dir que es tracta de la parella director-actriu més prolífica del teatre català contemporani. Han aixecat moltes obres, clàssiques i d'ara, i mantenen una associació artística que provoca que l'actriu, per exemple, sigui una més de la famiglia de La Perla 29, la qual, per exemple, li ha produït la seva estrena com a directora, La trena.

Pau de La Calle

Segura i Broggi, a més, s'han ajudat mútuament. Quan començaven, per exemple, el director va desprendre's de l'actriu, que havia de participar en el seu Tartuf, per incorporar-la a El alcalde de Zalamea (2001), dirigida per Sergi Belbel i de la qual el mateix Broggi era l'ajudant de direcció. I l'actriu va substituir Carme Pla com a Gertrudis en la gira del seu primer Hamlet (2010). Però el clic, allò que els convertiria en inseparables, va passar amb Antígona (2006), en la que va ser la primera obra a la Biblioteca de Catalunya. “La feina que havíem fet fins aquell moment va florir”, recorda el director. “No vam fer un clàssic amb estil antic, sinó que vam crear un llenguatge que ajudava a entendre la història”, rebla el clau Segura.

Electra, La bona persona de Sezuan, La guerra no té rostre de dona, Bodas de sangre... són moltes les obres que han aixecat junts. “Ens tenim ganes”, diu l'actriu, per a qui el 28 i mig que van muntar a La Colline parisenca la primavera passada va ser el regal a mitja vida de feina braç a braç. Planifiquen les obres que cal fer i saben esperar. Filumena Marturano va ser realitat el 2021, però feia anys que la tenien al calaix. Incendis se'ls va aparèixer quan no van aconseguir els drets d'Una giornata particolare, que executarien anys més tard. “Hi ha obres que em dic: «Aquesta, quan la Clara pugui»”, confessa Broggi. No hi ha cap dubte. S'estimen.

Anterior

Emma Vilarasau
i Sergi Belbel

Següent

Andrés Lima
i Jaume Manresa

Inici

Coordinació

Thaïs Gutiérrez i Maria Labró