“Fa 18 anys que soc mestra i no hi ha un sol moment que recordi en què el debat educatiu hagi estat tranquil”, assegura Maria Gajas. És professora de llengua i literatura d’una escola del Raval que, tot i tenir un gran nombre d’alumnes vulnerables, se’n surt amb un bon nivell de català i un índex d’abandonament inexistent. “No em diguis que això no és un motiu per tenir esperança”, reivindica. Tot i aquest optimisme, Gajas no renega de la complicada situació que viu l’educació del país i com està passant factura als qui entren cada dia a l’aula. “No podem ser naïfs... Probablement és el moment en què estem més cansats per tot el que arrosseguem. No ens hem recuperat de la pandèmia i encara arrosseguem unes retallades molt bèsties”, critica. I afegeix: “La manca de recursos és esgotadora, però estem fent coses molt ben fetes”.

Preguntada per com encarar el futur, Gajas és clara: “Els temes d’aquest any han de ser la comprensió lectora i el català. Hi hem de posar el focus per redreçar la situació”. Tots dos són temes que sent docent de llengua i literatura li toquen de ben a prop. “La comprensió lectora és el tema en majúscules de l’any. Tothom pregunta i tothom vol saber per on punxem, però no ho sé, per on punxem.” Tot i mantenir-se molt prudent respecte a quines mesures caldria prendre, la professora sí que apunta que un dels punts a revisar és la formació inicial del professorat. “Com estem ensenyant els que han d’ensenyar a aprendre a llegir? Per a mi és fonamental”.

Moment d’arremangar-se

Pel que fa al català i als atacs que pateix el sistema d’immersió lingüística Gajas és molt més contundent. “Què hem de fer amb el català? Parlar-lo i creure’ns-ho”. La professora insisteix que aquest és un dels aspectes que el departament i inspecció haurien de prioritzar. “No pot ser que un professor pugui fer la classe en castellà. Si tu no parles en català als infants sempre els estàs traient un dret. Estàs vulnerant el seu dret a aprendre aquesta llengua”.

Després d’un final d’any marcat pels mals resultats de Catalunya a l’informe PISA, com hem d’encarar el futur? Gajas és optimista, però sense deixar de tocar de peus a terra. “Ens ho prenem amb una actitud d’arremangar-nos. Si nosaltres no som els que ens creiem que hi ha esperança i que un canvi és possible per fer les coses millor, ja pleguem”, insisteix. Però també fa un advertiment: “Tenim claustres que ho estan donant tot i això s’ha de posar en valor, però necessitem que se’ns escolti de debò i no només cosmèticament als mitjans”.