Al llarg del segle XX hi ha hagut una prolífica discussió sobre si l’activitat científica porta associats uns valors o no. Hi han dit la seva filòsofs com Thomas Kuhn, Karl Popper i científics com Santiago Ramón y Cajal i Carl Sagan. Sense entrar-hi amb detall, hi ha una apreciació d’aquest debat que es remunta a la Il·lustració i té a veure amb l’optimisme. Segons això, la ciència seria una activitat optimista perquè, d’entrada, suposa que els fenòmens naturals tenen una explicació comprensible i, també, que serem capaços de trobar-la. Sense aquesta assumpció no cal ni posar-s’hi.

Però més enllà d’aquesta mirada filosòfica, també n’hi ha una de més terrenal: els descobriments científics permeten resoldre problemes tant quotidians com globals, cosa que també encomana una mirada positiva sobre el futur. Un bon exponent d’aquestes dues mirades és el físic Lluís Torner, director d’un dels centres de recerca més prestigiosos del país. A parer seu, la recerca científica pot jugar un paper important en la gestió de reptes globals majúsculs com la crisi climàtica. “És un problema obvi que podria tenir conseqüències catastròfiques, però també pot ser una oportunitat espectacular si ens hi orientem”, explica. Una oportunitat, justament, per potenciar la recerca que va en la línia de resoldre’l. “Les cèl·lules solars, per exemple, transformen poc més del 20% de l’energia solar en electricitat, però els límits teòrics i pràctics se situen en el 87%, o sigui que hi ha un marge de millora molt gran”, assegura. “Van sortint materials cada vegada millors i jo estic seguríssim que quan tornem a parlar d’això el 2030 ja estaran consolidats”, preveu.

Una cosa semblant passa amb els sistemes que capturen carboni de l’atmosfera, un dels gasos que provoca l’efecte hivernacle, o amb la generació d’hidrogen verd. “La captació de carboni de l’atmosfera és poc eficient, però ja hi ha proves de concepte que funcionen”, diu Torner. Per altra banda, “l’hidrogen que es fa servir avui dia en bona part és hidrogen blau que allibera metà [un gas que també contribueix a l’efecte hivernacle] mentre es produeix, però hi ha programes molt importants, als Estats Units, per exemple, per aconseguir hidrogen verd”.

Des d’un punt de vista més local, el director de l’ICFO considera que el sistema de recerca català està en una situació ja consolidada. “Tot i que encara és imperfecte i no arriba a tot arreu, la immensa majoria d’actors, com el govern i l’oposició, l’opinió pública i els que creen opinió, és conscient que tenim un sistema diferent del de fa 25 anys i que funciona, és potent i comparable al d’altres llocs”, assegura. “I això és fantàstic perquè es fa la legislació que li convé”, afegeix.

A més, “ara tenim un afortunat impuls gràcies als fons Next Generation, amb els quals hi ha molts deures per fer, perquè alguns no s’han executat, però representen una gran oportunitat”. Un dels camps on Torner veu potencial és el de l’electrònica i els semiconductors. En aquest sentit, explica que als congressos que reuneixen les empreses del sector hi ha hagut un canvi d’objectiu. Abans es prioritzava el creixement en potència i velocitat dels xips i ara s’ha virat cap a aconseguir processos de fabricació més nets i xips que consumeixin menys energia. I això pot tenir una importància global si es té en compte que es tracta d’un sector en ràpid creixement, en què, per exemple, els centres de dades actuals consumeixen prop d’un 1,5% de l’electricitat mundial i el sector de la intel·ligència artificial consumirà el 2027 la mateixa electricitat que un país petit.

“Si aquests diners s’enfoquen cap aquí, tenim una oportunitat molt gran de crear valor econòmic i llocs de treball, que, a més, estan orientats cap a una activitat important per al planeta”, conclou.